Resultats de la cerca

Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa 1969, 1970, sis Lligues espanyoles 1971-75, 1979 i cinc Copes del Rei 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, i en aquests últims aconseguí la medalla de plata Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia També aconseguí la medalla d’or en el…

Durant tota la seva carrera esportiva jugà al Club Egara i fou un dels membres de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960 També participà en els Jocs de Tòquio 1964 i els de Munic 1972, encara que hagué de renunciar als Jocs de Mèxic 1968 per motius extraesportius El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit…

Davanter del Club Egara de Terrassa, fou dues vegades campió d’Europa 1969, 1970, cinc vegades campió d’Espanya 1971-75 i guanyà set Copes del Rei 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola en 135 ocasions i pitxitxi de diferents torneigs Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 Guanyà el Campionat d’Europa celebrat a Madrid 1974 i la medalla de bronze a Brusselles 1970, mentre que aconseguí la medalla d’argent de la Copa del Món a Barcelona 1971 Es retirà el 1981 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1969 per ser el primer…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de…

Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…

Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt…

Neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol Garrotxa, desguassa aigua avall de Besalú

Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial