Resultats de la cerca
Es mostren 5051 resultats
Fonolleres
Església de Sant Cristòfor de Fonolleres
© Antonio Mora Vergés
Poble
Poble del terme de Parlavà (Baix Empordà), a l’E del cap del municipi, a l’esquerra del Daró.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor Era possessió de la mitra de Girona, i al segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal El lloc és esmentat ja el 1122
Sant Bernat (Argelers)
Art romànic
No se sap res d’aquesta església desapareguda, que era situada al nord-oest del territori d’Argelers Un lloc dit colomina de Sant Bernat , esmentat des del 1681, recorda avui la seva existència
Sant Joan de Matadepera
Art romànic
L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’…
Saburella
Una de les torres circulars del castell de Saburella
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur.
Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel
Riufred
Urbanització
Antic veïnat i urbanització del municipi de Calonge (Baix Empordà), a la vall del riu Fred.
Neix al S de les Gavarres, sota el coll de la Ganga, i s’uneix a Calonge Baix Empordà a la riera de Cabanyes per formar la riera de Calonge És ja esmentat el 944
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial de Sant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir de Sant Joan de les Abadesses Al segle XVII era lloc reial
Cerdans
Llogaret
Llogaret (840 m alt.) del municipi d’Arbúcies (Selva), a la capçalera de la riera d’Arbúcies, sota el coll de Cerdans
, obert als contraforts septentrionals del Matagalls, pas del camí d’Arbúcies a Viladrau.
La seva església parroquial Sant Cristòfor de Cerdans, romànica s XI, depèn del bisbat de Vic El lloc és esmentat ja el 862 Formà part de la batllia de n'Orri del vescomtat de Cabrera
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
la Carrova
Torre de la Carrova, a Amposta
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l’antiga torre de la Carrova, la qual, juntament amb la de CampredóCampredó, torre de, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial.
El topònim, àrab, surt esmentat ja el 1149 en el document de donació del castell d’Amposta font d’Alcharrova, però la construcció de la fortalesa és posterior i no és documentada fins el 1313
Sant Cristòfol d’Estopanyà
Art romànic
Aquest temple és esmentat en l’inventari de Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, com a nom de partida i en les afrontacions d’una terra per on discorria el camí de Miravet