L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera. Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant. De l’antic temple romànic no en queda cap element; el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII.
La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt. El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi.
El primer esment documental de l’església de Sant Joan és de l’any 1021, en el testament del prevere Longobard, el qual deixa un alou a l’esmentat temple; aquest fet, que indica no pas l’erecció, sinó l’existència de l’església, fa suposar que molt probablement quan l’any 1014 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer la donació al monestir de Sant Llorenç del Munt de l’alou de Matadepera, l’església de Sant Joan ja devia existir.
A partir d’aquella data sovintegen les referències documentals del temple: en tenim una de l’any 1031 en la venda d’un alou que termeneja al NW amb terres de Sant Llorenç i de Sant Joan, cosa que vincula d’alguna manera aquesta església a l’esmentat monestir; i una altra en el testament d’un levita anomenat Guillem, jurat l’any 1040 a l’altar de Sant Joan.
El seu rectorologi s’inicia l’any 1208; Ramon Codina n’era rector el 1245 i Mateu Pinós el 1329.
Com ja hem dit el temple es reféu a partir del segle XVI, o abans: sabem que en la visita pastoral del 30 d’abril de 1481 s’ordena la construcció d’un comunidor, cosa que permet suposar que ja s’estava construint el nou edifici. Al final del segle passat s’iniciaren les gestions per traslladar la parròquia al grup urbà que aleshores s’estava gestant; els habitants dels masos més propers a l’antiga església protestaven ja l’any 1851 pel trasllat projectat. Les protestes, però, foren en va; i a la primeria de l’actual centúria es construí la nova parròquia, continuant l’antiga església com a capella del cementiri.