Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera a primer terme L Prat Aquest bonic edifici es troba gairebé al centre de l’allargassat municipi de Clariana, a la ribera esquerra del riu Cardener, als plans meridionals de la vall de Lord Mapa 330M781 Situació 31TCG864451 Per la carretera de Santa Susanna a Navès, que arrenca en el punt quilomètric 41,700 de la de Solsona a Manresa, havent deixat la presa de l’embassament de Sant Ponç, 3 km enrere, a mà dreta, s’inicia una pista indicada cap a Samal, Bernai, Joan i Ca N’Arpa Cal seguir en direcció a cal Joan, i deixar el camí a mà…

Situació Vista de la portada de l’església, únic element romànic que es reaprofità en la construcció del nou temple al segle XVIII ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església és la parroquial del poble de Sant Pere de Riudebitlles Mapa 35-16419 Situació 31TCF918901 La població es troba a 9 km de Sant Sadurní d’Anoia L’església és enclavada dins el nucli urbà, a la zona antiga MCV Història EI topònim Riudebitlles és documentat des de l’any 917 De l’església, no en tenim notícies fins al segle XI L’església de Sant Pere apareix estretament vinculada a la fundació d’un priorat benedictí al lloc de…

El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…

Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…

Aquesta església fou la primitiva parròquia de Vernet Es trobava separada vers el nord del nucli de la vila de Vernet, aigües avall de la ribera de Cadí, al seu marge esquerre En aquest paratge, dit de Sant Sadurní de Vilallonga, ara hi ha el mas Mauri o Clos de Pomers i no sembla que hi quedin vestigis del temple medieval L’any 874 fou celebrat un judici a l’església de Sant Sadurní de la villa Vernetum , en el qual Llorenç, de Canavelles, va poder demostrar que no era serf fiscal, enfront del mandatari del comte Miró Es tracta de la primera notícia de l’església L’any 1025 Berenguer, bisbe…

De la seva església parroquial Sant Salvador depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana , la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor

A partir de Cèsar i sobretot des d’August hi foren construïdes una sèrie d’edificacions teatre de Pompeu, el mausoleu d’August, l' Ara Pacis Augustae , el panteó, termes, temples, diversos arcs de triomf que convertiren el sector en un dels conjunts monumentals més importants de l’Imperi

Pot ésser d’origen endocàrdic reumàtic malaltia de Corrigan o conseqüència d’una afecció sifilítica de l’aorta malatia de Hodgsen

Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari —Sant…