Santa Maria de la Torre (Clariana de Cardener)

Situació

Aquest bonic edifici es troba gairebé al centre de l’allargassat municipi de Clariana, a la ribera esquerra del riu Cardener, als plans meridionals de la vall de Lord.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG864451.

Per la carretera de Santa Susanna a Navès, que arrenca en el punt quilomètric 41,700 de la de Solsona a Manresa, havent deixat la presa de l’embassament de Sant Ponç, 3 km enrere, a mà dreta, s’inicia una pista indicada cap a Samal, Bernai, Joan i Ca N’Arpa. Cal seguir en direcció a cal Joan, i deixar el camí a mà esquerra; abans d’1 km hi ha un trencall a mà esquerra que s’endinsa en el bosc. Molt a prop, el temple ja és visible. Les claus són guardades en alguna de les tres masies indicades anteriorment. (JCT)

Història

Hom no ha trobat cap referència històrica d’aquest edifici. S’hi celebra culte dues vegades l’any, els mesos de maig i setembre.

Església

Aquest senzill edifici consta d’una nau coronada a llevant per un absis semicircular. La coberta de la nau és de doble vessant, refeta darrerament amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat. L’absis, de pedra picada, a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses.

L’accés és pel mur de ponent, coronat per un finestral d’arc de mig punt assentat en dos muntants damunt l’ampit d’una sola peça.

L’interior, amb parets laterals arrebossades, ha estat refet fa pocs mesos, a causa de l’ensulsiada de la volta que hi havia, suplerta amb un embigat, tal vegada com era primitivament. La nau es tanca amb dos arcs pre-absidals, un en degradació i l’altre apuntat, que porten a l’absis centrat amb un finestral de doble esqueixada.

L’aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII.

En les dovelles de la porta, a mà dreta, hom nota unes incisions en forma de creu.

La imatge d’aquest temple és guardada en un altre indret. (JCT)

Talla

A l’interior de la casa de la Torre, i procedent de la capella de Santa Maria, es conserva una imatge de la Mare de Déu, de 70 cm d’alt (73 cm amb el peu), tallada en fusta i policromada, la qual es troba en un estat normal, bé que hi ha elements de policromia clarament refets i que manca algun element al setial.

Apareix asseguda, en un tron molt senzill, més aviat un escambell, del qual manca el pom del costat esquerre, el qual es perllonga en un sòcol semicircular i horitzontal que dóna suport a la composició. Maria duu una corona amb crestes bilobulades, sota la qual sorgeix la cabellera que cau fins a les espatlles. Els trets facials pretenen ésser acurats i mantenen una expressió hieràtica, dins una forma lleugerament ovalada, de barbeta estreta. Vesteix un mantell, pintat de color vermell, lligat damunt el pit mitjançant un cenyidor circular, i que li cau pels colzes i se situa a la falda i davant les cames, i la túnica, de color blau, cenyida per un cinturó, el qual a les cames, sota el mantell, deixa veure les puntes daurades de les sabates. La seva actitud és totalment frontal, de manera que els únics elements que la trenquen són els braços; el dret, comprimit i alçat per sostenir un element floral —sembla que l’actual és afegit o refet— amb la mà, l’esquerre més allargassat per recolzar-hi el Nen, punt on es veu un tractament barroer dels dits, llargs i gruixuts. El Nen seu damunt el genoll esquerre de la Mare, però trenca la frontalitat del conjunt en presentar el cos girat cap al costat oposat, vers el qual s’orienta i dirigeix la mirada, a la vegada que amb el braç dret estès (i enganxat al cos de la Mare) sembla assenyalar quelcom. Duu una corona, que actualment és de crestes trilobades, i vesteix amb túnica i mantell, aquest amb una llarga caiguda fins a confondre’s amb el de Maria, mentre els peus són descalçats. Sosté una mena de filacteri amb la mà esquerra, recolzada damunt el genoll corresponent.

Tot i la rusticitat d’alguns detalls, en el conjunt es palesa un nivell de cura remarcable. És de destacar, així, un cert reeiximent a l’hora de determinar les proporcions i l’equilibri de la composició, dins els límits propis de la imatgeria romànica i/o de tradició romànica. Els plecs de les robes acusen un cert encartronament, però es manté una voluntat de marcar-los, contrastant els verticals, paral·lels i convexos de la túnica de la Mare a l’altura del pit, amb els curvilinis i caiguts, o en ziga-zaga a les vores del mantell i la túnica, també de la Mare, davant les cames.

En aparença, l’exemplar s’acosta més a imatges de conjunts modests i populars, que no als derivats de centres més importants. En canvi, aporta una originalitat a primera vista, puix que es fa sobretot estranya, almenys poc habitual, pel fet de presentar el motiu vegetal i per la substitució del llibre per un filacteri en el cas del Nen. El posat d’aquest l’aparta d’imatges rígides, mentre el resultat assolit l’allunya d’aquelles que ofereixen fortes irregularitats i un tractament barroer, i que sovint fan dubtós el qualificatiu de romànic i en fan difícil la datació.

La presència d’aquesta imatge, la seva composició i el seu tractament, poden respondre, com intentarem demostrar, a la proximitat de la capella de Santa Maria de la Torre Soler —raó d’altra banda no necessàriament determinant— amb Solsona, on hi ha la Mare de Déu del Claustre, avui conservada a la catedral actual, que degué formar part de la columnata del claustre de l’antic monestir de Santa Maria(*). Tot plegat és datable durant la prelatura de Bernat de Pampe (1161-1195), en dates que varien segons la peça. Així, la comparació entre l’exemplar que ens ocupa i el de Solsona pot conduir-nos a una relació de dependència del primer envers el segon(*); és el que podem deduir dels trets volgudament refinats de la cara de Maria, amb una barbeta característicament estreta, com la boca; de l’element vegetal que ella sosté(*); del posat de la seva mà esquerra, bé que habitual; i del posat general del Nen i dels seus gestos. És obvi que també hi ha variacions que marquen la diferent qualitat dels respectius artífexs i la diferència de materials —pedra per a l’exemplar solsoní—, sobretot visibles en el tipus d’indumentària i en els plecs. D’altra banda, és estranya la presència del filacteri, potser una solució per a mantenir el mateix gest del braç esquerre del Nen a l’exemplar de Solsona.

D’aquesta manera, el concepte de Sedes queda sensiblement alterat, bé que la presència d’altres imatges, seguint l’antecedent presentat, és una hipòtesi sense cap element de suport.

Tot plegat ofereix una data en principi no anterior a la de la Mare de Déu del Claustre. Però la imitació d’aquesta no implica un moment proper. En l’encartronament dels plecs i en la seva distribució podem veure reflectit un moment posterior, bé que difícil de concretar, dins el segle XIII. Sobretot en favor d’una cronologia avançada hi ha el tipus de mantell, que recorda la clàmide, cenyit sobre el pit, amb una peça que pot recordar la pedreria(*), com pot ser el cas que hem analitzat. (JCSo)