Resultats de la cerca

Situació Les restes notables d’aquest antic nucli, avui dia totalment cobertes de vegetació, s’endevinen entorn de l’agulla que indica la presència de l’església fortificada de Sant Feliu ECSA - J Bolòs Poble abandonat situat al cim d’un serrat, sota de l’església fortificada de Sant Feliu Resta entre dues petites valls que aflueixen, poc més al sud, a la Tet, a tocar l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E S’hi pot arribar des de Rodés per un camí molt dolent i perdedor Des del pont sobre la Tet que hi ha en un extrem d’aquest poble, surt una pista…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, enmig d’altres vestigis de la necròpoli F Tur L’església de Santa Margarida, avui en ruïnes, formava part del conjunt de capelles de la rodalia d’Empúries, situada en un punt amagat del mar, a poc menys d’1 km al sud-oest de l’antiga ciutat i a 2 km a ponent de la vila de l’Escala, a l’indret anomenat Santa Margarida o Pla de Santa Margarida, al qual donà nom Mapa 296M781 Situació 31TEG095645 Per arribar-hi cal seguir des de l’Escala la carretera de Viladamat i Figueres En arribar al trencall amb la carretera que porta al poble de Sant…

Situació Vista aèria de l’església, on s’aprecia perfectament la seva capçalera trebolada ECSA - J Todó És situada dins el poble de Terrassola, a la plaça de Pau Vidal, a uns 7 km de Sant Sadurní, a la dreta de la carretera que va a Sant Pere de Riudebitlles JCR-LICS-SLIS Mapa 35-16419 Situació 31TCF937895 Història Aquesta església es va alçar en un indret que s’havia ocupat des del segle IV aC Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l’emplaçament es tornà a poblar al segle X Damunt d’una església anterior, entre els anys 1043 i 1053, el bisbe de Barcelona, Guislabert,…

Habitada ja a la fi del segon millenni aC, fou anomenada Olímpia pels seus pobladors en recordança del mont Olimp Visqué sempre a expenses del santuari —l' Altis sagrat —, que, dedicat d’antuvi a una divinitat femenina, esdevingué, a partir del primer millenni aC, un dels llocs principals del culte de Zeus Centre religiós i cultural del món grec antic sobretot a causa de la implantació dels jocs olímpics, feta, segons la llegenda, per Hèracles mateix, ho fou també de l’esport, tant en el seu aspecte competitiu com en l’aspecte ètic i religiós Hom creu que, a partir del 776 aC, tots els grecs…

Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…

Situació Uns 300 m a ponent de l’església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d’una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única Mapa 366M781 Situació 31TEG003298 Per anar-hi cal fer el mateix camí que indiquem per a Santa Cristina d’Aro Església L’església fou excavada en 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs, de 0,50 m d’alçària aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter La nau és rectangular, de mides molt…

Situació El que queda de Sant Jaume de Vilamontà, és dins el terme municipal de Manlleu, i es troba a mig aire del turó que hi ha al costat de ponent del mas de Sant Jaume Vell, que és a uns 800 m de l’ermita de Sant Jaume Nou Per arribar a aquesta darrera ermita s’ha d’agafar la carretera que de Manlleu va en direcció a Torelló, i aproximadament al punt quilomètric 2,100, es pren un trencall a mà dreta que hi mena Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 40,6 —y 52,9 31 TDG 406529 S’hi va per la carretera de Manlleu a Torelló A uns…

Situació Vista parcial del gran claper de pedres que és avui dia el que fou l’antic poble de Tragó ECSA - V Roca A l’extrem del serrat de Tragó, a la muntanya d’Ares, a la serra de Prada, a 1 700 m d’altitud, hi ha uns munts de pedres que són les restes del poble de Tragó Mapa 34-11253 Situació 31TCG568820 Per arribar-hi cal agafar a Organyà la carretera de la Seu A 3 km, a mà esquerra, trobem una pista forestal que puja a la muntanya d’Ares Al cap d’11 km, en una cruïlla de pistes, agafarem la de la dreta, que es dirigeix a ponent per una ampia serralada Quan la pista comença a baixar,…

Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al…