Situació
Vista parcial del gran claper de pedres que és avui dia el que fou l’antic poble de Tragó.
ECSA - V. Roca
A l’extrem del serrat de Tragó, a la muntanya d’Ares, a la serra de Prada, a 1 700 m d’altitud, hi ha uns munts de pedres que són les restes del poble de Tragó.
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG568820.
Per arribar-hi cal agafar a Organyà la carretera de la Seu. A 3 km, a mà esquerra, trobem una pista forestal que puja a la muntanya d’Ares. Al cap d’11 km, en una cruïlla de pistes, agafarem la de la dreta, que es dirigeix a ponent per una ampia serralada. Quan la pista comença a baixar, agafarem a mà dreta una altra pista en mal estat que pren la direcció de llevant i passa pel torrent de l’Ós i la font de Tragó. El camí s’acaba després de 9 km. Davant nostre, a la punta del serrat, es pot veure un pedró, que és el lloc on es troben les ruïnes del poble. (MTV-VRM)
Història
Tragó és un indret de la vall de Cabó anomenat l’any 1038 en uns documents provinents de la col·legiata de Santa Maria d’Organyà publicats per Miret i Sans.
Es constata la seva existència al segle XII, quan els seus habitants presentaren jurament de fidelitat al bisbe Bernat Sanç de la Seu. Tragó també és anomenat el 1186 quan el seu castell, juntament amb d’altres de la vall de Cabó i de Sant Joan, són infeudats pel bisbe de la Seu a Arnau de Castellbò. A la fi del segle XV aquest nucli de població havia desaparegut. En desconeixem les causes però hom pensa que en aquell moment de la crisi demogràfica influí la difícil situació geogràfica. (MTV-VRM)
Nucli urbà
Les ruïnes del poblat es troben assentades damunt la roca, en un turó que domina el barranc de Tragó. L’indret és apartat i, fins i tot, espadat, sobretot per la part de ponent.
L’edificació és complexa. Hi ha una gran quantitat de restes, cosa que fa pensar que era un lloc bastant poblat.
Els habitacles eren situats en diferents nivells; no se’n conserva cap; només resten alguns basaments de murs. Eren cases molt simples, petites (de 7-8 m per 4 m aproximadament), sembla que de planta rectangular, encara que la forma varia adaptant-se a la topografia de l’indret.
Els murs són fets amb pedra calcària de la zona. Són blocs sense treballar, de formes irregulars, en general amb un gruix de 60 a 70 cm aproximadament.
A mesura que anem pujant el turó, les ruïnes augmenten, però no es pot identificar de què es tracta exactament, a causa de llur estat de conservació.
A la part de llevant hi ha una mena de fossat que dificulta l’arribada al lloc i que potser servia de defensa dels habitatges.
Només una excavació acurada permetria un estudi de les característiques del jaciment i aclariria alguns dubtes, com ara la seva ràpida desaparició. (MTV-VRM)
Bibliografia
- Miret I Sans, 1915-16, pàssim; Tragó, 1982.