Situació
Uns 300 m a ponent de l’església de Santa Cristina, en obrir uns camins per a una urbanització aparegueren les restes d’una interessant esglesiola de la qual són visibles els fonaments de la capçalera i una bona part dels murs laterals de la seva nau única.
Mapa: 366M781. Situació: 31TEG003298.
Per anar-hi cal fer el mateix camí que indiquem per a Santa Cristina d’Aro.
Església
L’església fou excavada en 1940-50, i després de la intervenció es deixaren al descobert els murs, de 0,50 m d’alçària aproximadament, que foren protegits amb una capa de morter.
La nau és rectangular, de mides molt reduïdes (2 m de llarg al sector identificat, per 1,80 d’ample, a l’interior). L’absis carrat és envoltat exteriorment per un altre mur de planta rectangular. Entre el presbiteri i aquest mur hi ha a cada banda dos espais rectangulars de 2,90 m de llarg per 0,80 m d’ample que han estat identificats per alguns autors com a reminiscències de sagristies o pastofòries. Cal, però, destacar les minúscules dimensions d’aquests espais, els quals representen una gran singularitat. L’aparell dels murs, visible malgrat la seva poca alçària, ha estat construït amb pedres sense escairar, curosament escollides, de mides molt semblants, que han estat disposades de manera que formen filades regulars. A la part externa hi ha rastres d’un arrebossat d’època antiga.
Basament de l’església paleocristiana.
F. Tur
Segons alguns autors, caldria considerar el petit temple com una simple cella memoriae amb capçalera tripartida, ja que al seu voltant durant l’excavació aparegueren restes d’una necròpoli. Aquests tipus d’esglésies, caldria situar-les en un moment intermedi de l’evolució de les basíliques romanocristianes a les visigodes i preromàniques posteriors, datables al segle VI. L’altra interpretació, que és la de Xavier Barral, rebutja aquesta opinió i considera que les restes poden correspondre a dos moments constructius diferents; així, per la seva planta i el seu aparell, inclou els vestigis que resten de la nau rectangular i l’absis trapezoidal entre les esglésies preromàniques típiques de l’Empordà (segles IX i X), i poden ésser un clar precedent de l’actual església parroquial de Santa Cristina; en l’altre moment constructiu, anterior a l’esmentat, aquest autor classifica les restes d’un absis més petit i més antic o d’una construcció funerària imprecisa.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona, 1977, pàgs. 371-372.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 220.
- Eduard Junyent i Subirà: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, “Textos i Estudis de Cultura Catalana”, núm. 3, Barcelona 1983, pàgs. 162-164.
- Josep M. Nolla i Brufau i Josep Casas i Genover: Carta arqueològica de les comarques de Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona 1984, pàgs. 143-145.