Resultats de la cerca
Es mostren 37312 resultats
atipar
Donar menjar (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana.
anyell
Fill de l’ovella fins a l’edat d’un any.
Xevi Pujolar
Automobilisme
Enginyer automobilístic de competició que arribà fins a la Fórmula 1.
Format en el kàrting en els equips Genikart i Arisco, passà per la Fórmula Nissan i la Fórmula 3000 abans d’entrar a la Fórmula 1 l’any 2000 amb l’equip Jaguar comandat per Niki Lauda El 2003 passà a BMW-Williams, equip reconvertit en Williams, on treballà amb pilots com Ralf Schumacher, Marc Gené o Juan Pablo Montoya El 2012, amb Pastor Maldonado com a pilot, aconseguí la primera victòria com a enginyer de pista en guanyar el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Catalunya
cesta punta
cesta punta
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota basca que es juga per parelles, en un frontó de 54 m, i que consisteix a recollir la pilota amb una cesta curvada, deixar-la lliscar fins a l’extrem, agafar impuls i llançar-la contra el frontis.
La pilota pot aconseguir velocitats de fins a 300 km/h La cesta, acanalada, és de fusta de castanyer i teixida amb una xarxa de vímet També hi ha cestes de plàstic El pes pot oscillar entre els 700 i els 800 grams La longitud, des del guant, que és generalment de cuir, fins al centre de la punta, inclosa la curvatura, és de 90 a 100 cm La pilota té un diàmetre de 60 a 62 cm i un pes de 130 a 155 g És una modalitat de clara tradició familiar Entre els anys cinquanta i noranta els germans Joaquim i Manuel Balet, Eduard i Josep M Mirapeix, José Luis i Carlos Pedragosa,…
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
guardí
Transports
Cadena que, subjecta a banda i banda de la canya del timó, va fins al tambor del servomotor o fins a la mateixa roda de governall.
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
temperatura potencial
Geografia
Temperatura que tindria una massa d’aigua si es transportés de manera adiabàtica (sense intercanvi de calor amb les aigües dels voltants) des d’una profunditat determinada fins a la superfície de l’oceà.
Atès que l’aigua de mar és lleugerament compressible, la mostra d’aigua s’expandeix i, consegüentment, serà més freda que la temperatura in situ La densitat potencial es calcula quan es vol comparar masses d’aigua que se situen a diferents profunditats i on l’efecte de compressibilitat no és negligible Així, per exemple, una massa d’aigua amb una temperatura de 5ºC situada a 4000 m de profunditat que és transportada adiabàticament fins a la superfície de la mar té una temperatura de 4,56ºC a causa de l’expansió termal