Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
contrafulla
Làmina aplicada a la fulla d’un instrument tallant, rascador, etc, per a donar-li rigidesa.
enformador
Oficis manuals
Eina de tall del torner, fuster i ebenista amb una fulla dura i de bon tremp.
N'hi ha de diverses amplades L’extrem tallant té un biaix toix, i a l’altre cap hi ha un mànec de fusta d’alzina
fíl·lids
Entomologia
Família exòtica d’insectes de l’ordre dels queleutòpters, que reuneix les espècies anomenades insectes fulla.
contraveta
Tecnologia
Fulla de serra molt prima i de dents finíssimes usada per a realitzar treballs de marqueteria.
teloma
Botànica
Òrgan caulinar elemental dels cormòfits més primitius, no comparable a una tija ni a una fulla.
D’acord amb la teoria telomàtica, dels telomes s’han originat, per una sèrie de processos de superposició, de planació, de fusió, de reducció i d’involució, les tiges, les arrels, les fulles i els òrgans reproductors complexos dels cormòfits superiors
arbre esclerofil·le
Botànica
Arbre de fulla persistent, endurida, coriàcia i petita, com la de l’alzina i l’olivera.
Correspon a medis climàtics bastant secs, i és el tipus d’arbre característic de la regió mediterrània i les zones de clima semblant, on les pluges estivals són escasses
alabastrí
Arquitectura
Fulla o làmina d’alabastre emprada sovint, en lloc de vidre, a les claraboies dels temples.
agut | aguda
Botànica
Dit d’una fulla les vores de la qual formen un angle agut a l’àpex.
Josep Giralt
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “Notice…
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…