Resultats de la cerca

Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló

És un centre comercial i un nucli industrial mineria de lignit i potassa, sucre, maquinària, indústria alimentària, ciment, productes químics i aparellatge elèctric És també un important nus ferroviari, i seu de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg la Universitat de Halle fou fundada l’any 1694 per Frederic III de Brandenburg i unida amb la de Wittenberg el 1871 Hi ha nombroses construccions d’estil gòtic tardà i també la casa natal de GFHändel

El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Estudià a Haarlem i a les acadèmies d’Amsterdam i de Munic Impressionat per l’art romànic i el gòtic, representà el realisme en l’escultura neerlandesa evolucionà després cap a l’expressionisme Adquirí la seva plenitud cap a l’any 1945, en crear monuments que glorifiquen l’esperit de resistència dels Països Baixos davant la invasió alemanya Hi ha una obra seva al museu d’escultura a l’aire lliure d’Anvers

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

El lloc de Raset, situat al NE del terme, surt documentat des del segle XI amb els noms de Raret, Razet i Rased L’església de Sant Cristòfol és ja citada el 1080 en la venda d’un mas dins la parròquia de Sant Cristòfol de Raset L’edifici actual fou refet al segle XVII i és cobert amb nervadures d’estil gòtic i voltes de rajoleria Ha estat restaurat fa poc temps

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Fou el convent dominicà més important dels Països Catalans Fou edificat vers el 1243 s’hi traslladaren els frares establerts el 1221 amb Miquel Fabra prop del call jueu La personalitat de Ramon de Penyafort, frare d’aquest convent, i l’ajuda de Jaume I permeteren la construcció d’una gran basílica, l’anomenada catedral dels frares , la més important de Barcelona després de la seu i de Santa Maria del Mar Era un edifici gòtic, amb moltes capelles radials, una gran rosassa i una portalada ricament esculpida, i un campanar acabat com el de Sant Feliu de Girona Al seu costat fou…

Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià 1692-1767, i Sebastià, per…