Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’…

Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…

Després de matricular-se a la Universitat de Wisconsin, decidí decantar-se per la interpretació, la seva vocació, i ingressà a l’American Academy of Dramatic Arts Amb tan sols vint-i-dos anys s’incorporà a l’equip artístic del muntatge teatral de l’obra Middle of the Night 1956-57, que fou representada a Broadway amb força èxit D’ençà d’aleshores s’involucrà en el món del cinema, on conegué John Cassavetes, el que seria el seu marit i director de Faces 1968, Minnie and Moskowitz 1971, A Woman under the Influence ‘Una dona ofuscada’, 1974, Opening Night ‘Nit d’estrena’,1978 i Gloria 1980,…

En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou OFM Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica El 1958 Kirill Kondrašin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975 Kondrašin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les principals sales del…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Rodrigo Duterte va mantenir intacte el seu lideratge com a president de l’arxipèlag filipí durant l’any 2018, amb perspectives d’arribar a les eleccions de meitat de mandat del 2019 sense dificultats D’una banda, al juliol, la seva aliada, l’expresidenta Gloria Macapagal-Arroyo, va ser nomenada nova presidenta del Parlament, fet que va permetre l’impuls de diverses iniciatives clau de l’executiu De l’altra, el Govern va mantenir la seva supermajoria al Congrés malgrat el degoteig de manifestacions contra la impunitat governamental en la seva lluita contra el tràfic de drogues i els rumors d’…

S’incorporà al teatre professional amb El Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe La seva trajectòria teatral posterior la situà com una de les actrius més destacades de l’escena catalana i espanyola i fou remarcable la seva capacitat d’interpretar una gran diversitat de registres, des del còmic i humorístic fins al tràgic Reconeguda sobretot des de les seves collaboracions amb el Teatre Lliure i, especialment, amb Lluís Pasqual, actuà, entre molts altres muntatges, a  Roses roges per a mi 1976, de S O’Casey  Esperando a Godot 1978, de S Beckett  Quan la ràdio parlava de…

Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide  SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’advocat, Luis…

Es fundà amb el nom de Club Deportiu i el 1917, després de la fusió amb el Club Velocipedista i l’Sport Club Reus, adoptà el nom de Reus Deportiu Durant la primera meitat del segle XX, en destacà l’equip de futbol i incorporà seccions com el ciclisme, l’atletisme, la gimnàstica, la boxa, el bàsquet, els escacs, la natació, el tennis, l’excursionisme i el frontó El 1945 es fundà la secció d’hoquei sobre patins, que milita en la divisió d’honor d’aquest esport, i que és la que més glòria ha donat a l’entitat amb nombrosos títols estatals i internacionals, entre els quals cal…