Resultats de la cerca
Es mostren 1833 resultats
Steve Fossett
Aeronàutica
Aviador nord-americà.
El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que…
Anthony Giddens
Sociologia
Sociòleg britànic.
Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la tercera via, o de l’anomenat…
Abhijit Banerjee

Abhijit Banerjee
Sawiris Foundation For Social Development
Economia
Economista indi de nacionalitat índia i nord-americana.
Graduat el 1981 per la Universitat de Calcuta i el 1983 per la Universitat Jawāharlāl Nehru de Nova Delhi, el 1988 obtingué el doctorat per la Universitat de Harvard, on fou professor assistent fins el 1993, que s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica, centrada sobretot en l’estudi de la pobresa i dels ajuts al desenvolupament Els anys 1996-2003 en fou professor titular d’economia, i des del 2003 ocupa la càtedra Ford Foundation International Amb la seva muller, vinculada també al MIT, la també economista Esther Duflo , creà l…
Richard Bruce Cheney
Política
Polític nord-americà, conegut amb el nom de Dick Cheney.
Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en ser nomenat…
Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma…
,
Vaticà 2016
Estat
El papa Francesc va continuar la seva línia activa de resistència oberta i pública als hàbits conservadors de la Santa Seu Un fet sobre el qual ha sustentat gran part de la seva legitimitat Tant és així, que una enquesta d’opinió global publicada al març va trobar que els seus admiradors superaven, en una relació de quatre a un, els detractors de la direcció que està prenent l’Església El papa es va marcar com a objectius continuar amb la reforma financera del Vaticà, obrir les investigacions necessàries sobre els casos de pederàstia i oferir escletxes que permetin canviar la…
Qatar 2015
Estat
Al gener, les relacions de Qatar amb Egipte van passar per una crisi motivada per l'empresonament a Egipte, i la posterior sentència d'entre set i deu anys de presó, de tres perio-distes del canal Egipte Directe --marcadament proislamista i filial de la cadena Al-Jazira, fundada per la família governant a Qatar, Al-Thani-- per suposadament ajudar els Germans Musulmans Les autoritats qatarianes van decidir interrompre les emissions d'aquest canal en un intent de reparar les relacions amb Egipte i amb els seus veïns del golf Pèrsic L'acostament de posicions amb els seus veïns es va evidenciar…
Canadà 2012
Estat
El Canadà, els darrers anys, ha estat un dels països que menys ha patit la crisi econòmica global Tanmateix, alguns analistes han advertit, al llarg d'aquest any, que ara que alguns països comencen a veure el final de l'esmentada crisi, potser el Canadà, paradoxalment, se'n ressent Es diu que si el Canadà no ha entrat en crisi, com la que per exemple ha afectat de manera dramàtica el seu gran veí del sud, és, entre altres raons, perquè, en el seu moment, el conservadorisme de molts bancs canadencs va fer que no s'aboquessin de ple a la bombolla immobiliària Tanmateix, aquest…
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
pacifisme
Política
Doctrina i moviment partidaris de la supressió de la guerra com a mitjà de resoldre els conflictes internacionals.
El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York 1815, Londres 1816, París 1821 i Ginebra 1830 El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències Creada a Berna 1892 l’oficina internacional de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina