Resultats de la cerca

Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…

Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…

Situació Aspecte que ofereix l’interior d’una de les estances de la part inferior del castell, situada a ponent A Mazcuñan-F Junyent El castell es troba situat al mateix indret de l’església de Santa Maria, que hi ha enfront Història Aquest castell era termenat dins el comtat de Manresa i el seu àmbit territorial comprenia tot l’actual municipi d’Artés més el territori de la parròquia de Santa Maria d’Horta, avui unida al municipi d’Avinyó Gairebé segur que al puig on s’aixecà el castell hi havia hagut un castell romà o visigòtic, ja que el topònim es refereix al plural d’ arx-arcis fortalesa…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

La geografia Cap de comarca, Formiguera Constituïda per la capçalera de l’Aude, estesa entre els 1500 i 1700 m alt i voltada de muntanyes, és la plana més alta dels Països Catalans Correspon a un fragment del peneplà posthercinià, esquistós, basculat per moviments tectònics recents la clotada és coberta de sediments morènics S'enlaira progressivament a ponent vers les tarteres del Carlit a través d’un seguit d’esglaons i replans d’origen glacial, mentre que a llevant s’interromp sobtadament davant l’escarpament de falla del roc de Madres 2471 m, partió d’aigües amb la Tet Molt tancada per…

Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…

Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…

Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Gaucelm , comte de Rosselló Es formà, probablement, al palau imperial el seu pare era cosí germà de Carlemany, i fou apadrinat per Lluís el Piadós El seu nomenament com a comte de Barcelona 826 provocà la revolta d’ Aissó i Guillemon, amic i fill, respectivament, de l’antic comte Berà, contra el domini estranger encarnat en els successors de Guillem I de Tolosa 826-827 Bernat pogué vèncer la revolta i fou premiat amb la successió en el comtat de Narbona 828 i en altres comtats de Septimània dependents d’aquest Besiers, Magalona, Nimes i, potser, Usés D’…

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…

L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part de la potestat…