Resultats de la cerca

És autor del Kitāb aladwiya al-mufradà ‘Llibre dels medicaments simples’, una de les millors descripcions de les plantes conegudes al seu temps, on en dóna els noms en àrab, en llatí i en berber aquesta obra, especialment en el resum que en féu Gregori Bar Hebreu segle XIII, ha estat la font de nombrosos tractats posteriors

Polígraf, bon coneixedor de la cultura islàmica i de l’occidental, escriví diverses obres de teologia Nomocanon, Ethicon , d’història una Crònica , que completa l’obra del patriarca Miquel I , etc

Amb el suport dels berbers, s’enfrontà a Muḥammad II de Còrdova , el qual el derrotà a Aqabat al-Baqar 1010 i el destituí A la caiguda de Hišām II s’emparà de nou del govern del califat, fins que fou assassinat pels berbers hammudites

Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta

Membre d’una família regent exiliada, el 1902 succeí el seu pare, l’emir de Najd Les campanyes militars que emprengué li permeteren de fer-se un gran regne a Aràbia, després de la conquesta de les principals ciutats Al-Riyāḍ, 1902 la Meca, Medina i Ǧidda, 1924-25 El 1926 fou proclamat rei d’Al-Ḥijāz i Najd, i el 1932 canvià el nom del regne pel d’AràbiaSaudita La unitat i la independència del seu territori foren reconegudes per les grans potències en una sèrie de tractats del 1927 al 1936 Les riqueses obtingudes de l’explotació petroliera des del 1938…

Deixeble d’Iṣḥaq ibn Gayyat, és autor de nombroses poesies profanes i religioses, la majoria de les quals avui perdudes

Sembla que participà 932 en un moviment càrmata, en el qual s’autodeterminà “profeta” origen del seu motiu i a causa del qual fou empresonat dos anys Tornat a l’ortodòxia, es dedicà a la poesia panegírica, de primer a la cort hamdànida de Sayf al-Dawla 948-958 i, després, a les ikhxidita i buwàyhida Per la riquesa del seu llenguatge i l’originalitat de les seves cassides ha estat considerat el màxim exponent de la poesia clàssica àrab, la qual ha influït notablement fins al segle XIX