Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
Els piciformes: picots
Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots,…
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…
calconoide
Química
Derivat de la calcona per substitució.
Els calconoides sovint s’anomenen impròpiament calcones Tenen diferents colors a causa del cromòfor-CO-CH=CH- i d’altres auxocroms Un dels calconoides més coneguts és el xantohumol que es troba al llúpol de la cervesa Es consideren un grup dels flavonoides encara que estrictament s’haurien de considerar precursors dels flavonoides Tenen com a funció la defensa de les plantes davant de les espècies d’oxigen reactiu ROS, prevenint o reparant el dany molecular ocasionat per microorganismes, insectes i altres animals La seva activitat antioxidant es relaciona amb diversos mecanismes…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten…
semèlpar | semèlpara
Ecologia
Dit del tipus de reproducció en què el progenitor es reprodueix solament una vegada i just després mor.
La reproducció de tipus semèlpar es dona tant en animals com en vegetals Exemples típics són les plantes anuals, els insectes que només viuen uns mesos i moren després de deixar els ous —com per exemple les llagostes de camp— i algunes plantes bianuals, com la composta Crepis taraxacifolia Altres espècies amb reproducció semèlpara viuen molt temps abans de reproduir-se, com és el cas dels salmons del Pacífic Oncorhynchus i, entre les plantes, de les atzavares Agave i els bambús, que floreixen i moren després d’un període vegetatiu molt llarg El cas més extrem el constitueix…
cucut

Cucut
© Gabriel Buissart
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.
Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades…
epizoòtia
Veterinària
Malaltia contagiosa que afecta un gran nombre d’animals d’una espècie o més d’una en un extens territori i es transmet amb gran rapidesa.
Els principals mitjans de transmissió són per contacte directe d’un animal a l’altre, per l’home o per l’alimentació El seu origen pot ésser per migració d’animals salvatges, per contagi d’aliments, per insectes, etc Per a combatre la difusió d’aquestes malalties, cada estat té unes lleis basades en uns punts comuns declaració obligatòria, aïllament, sacrifici i destrucció de l’animal contagiós, vacunacions, prohibició de transports i mercats, confiscació de grups d’animals malalts i prohibició del consum de llur carn, etc Les epizoòties més corrents són la ràbia, la pesta bovina…
rossinyol

Rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna…
reina
Entomologia
Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
Algunes societats animals, com les de les abelles, les formigues, les de la majoria de vespes i els tèrmits, posseeixen una sola reina, de la qual descendeixen tots els altres individus, mentre que unes altres, com algunes espècies de vespes, tenen diverses reines
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina