Resultats de la cerca

El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa…

Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Th Lierhammer i H Duhan Debutà el 1935 a Troppau en el paper d’Osmín d' El rapte del serrall Després de diverses gires per teatres de províncies, el 1940 ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena Tres anys més tard debutà al Festival de Bayreuth i a partir d’aleshores hi actuà sovint També actuà assíduament al Festival de Salzburg El 1947 cantà diverses òperes de WA Mozart al Covent Garden de Londres, i el 1948 i el 1950 fou el Guglielmo de Così fan tutte al Festival de Glyndebourne El 1952 es presentà a la…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata…

Format a TelAviv, completà els estudis de direcció a Viena amb H Swarowsky El 1980 debu-tà amb l’Orquestra Simfònica de Viena i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Bavaresa, iniciant així una intensa activitat que el dugué al capdavant de les millors orquestres del món i a grans escenaris operístics com la Staatsoper de Viena, la Deutsche Oper an Rhein de Frankfurt i d’altres Del 1987 al 1993 fou titular de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf i el 1992 fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica d’Israel, càrrec en el qual romangué fins a la seva mort També era titular de…

Estudià a la seva ciutat natal abans de traslladar-se a Viena, on rebé ensenyances de F Schalk Entre el 1933 i el 1935 fou director de l’Orquestra Simfònica de Budapest De seguida fou convidat a dirigir a la Scala de Milà i als EUA, on debutà el 1938 Del 1939 al 1942 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Havana, i posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Nova Orleans 1944-52 i la Simfònica de Baltimore 1952-59 Parallelament, dirigí l’Orquestra de l’NBC El 1959 tornà a Itàlia, on s’encarregà de la direcció de l’Orquestra de la RAI de Roma 1959-65 Posteriorment, seguí una …

Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City Opera Un any…

L’any 1891 es graduà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de Vasilij Safonov El 1889 oferí el primer concert sota la direcció d’Anton Rubinstein i el 1895 guanyà el Premi Rubinstein, fet que significà l’inici d’una important carrera concertística Entre el 1902 i el 1906 fou professor de piano del Conservatori de Moscou El 1906 inicià una intensa etapa de gires internacionals que durà vuit anys i que el portà, entre altres llocs, als Estats Units L’esclat de la Primera Guerra Mundial el sorprengué a Berlín, on fou fet presoner Un cop alliberat, decidí d’installar-se als Estats…

El cap d’estat, John Dramani Mahama, president de la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental ECOWAS des de la cimera regional celebrada al març, va mantenir una intensa activitat diplomàtica per buscar una solució als conflictes de la zona, en especial la sublevació a Burkina Faso, la crisi a Mali i els atacs dels islamistes nigerians de Boko Haram En política interna, Mahama, elegit al desembre del 2012, va ser criticat per la gestió de l’economia, que presentava signes d’alentiment, amb una inflació disparada del 16% una pèrdua d’ingressos per la baixada del preu en…