Resultats de la cerca
Es mostren 616 resultats
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…
mecànica quàntica
Física
Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, més que més microfísic.
Fou fundada per Louis de Broglie, Erwin Schrödinger i Max Born els anys 1925-30, amb el nom de mecànica ondulatòria Es presentà d’antuvi com una òptica mecànica dels feixos de corpuscles L de Broglie, a partir de la mecànica einsteiniana, a la qual la mecànica quàntica, doncs, s’enllaça profundament, demostrà teòricament que, com en el cas de la llum , hom pot atribuir a un feix de corpuscles una longitud d’ona que és determinada per la quantitat de moviment dels corpuscles i per la constant de Planck h Dos anys després, Davisson i Germer experimentaren la difracció d’un feix d’electrons…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
Variants de la conducta sexual: heterosexualitat i homosexualitat
La manera més estesa de comportament sexual és l’atracció eròtica i afectiva per persones de sexe diferent al propi, conducta que és anomenada heterosexual Una variant també estesa és, però, l’atracció per persones del mateix sexe, conducta que és anomenada homosexual hi ha altres termes per a designar els individus que presenten preferentment tendències homosexuals gais en el cas dels homes i lesbianes en el cas de les dones En realitat, no és adequat parlar de persones hetero o homosexuals, sinó de conductes hetero o homosexuals, ja que es considera que en tota la població hi ha un…
transmèdia
Periodisme
Dit de la història que es comunica a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d’interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris.
A diferència del que succeeix en una història multisuport, en una història transmèdia els continguts difosos a través dels diferents mitjans són diferents i es complementen
web 2.0
Electrònica i informàtica
Nom amb què es coneix la tendència actual de la informació publicada mitjançant webs a internet que utilitza eines de col·laboració, interacció i relació entre els usuaris que permeten una informació molt més dinàmica.
És el resultat de l’evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades cap a l’usuari final
aprenentatge en línia
Educació
Aprenentatge en què s’utilitzen mitjans i dispositius electrònics per a accedir a les activitats i els continguts formatius, d’acord amb una filosofia d’interacció, de flexibilitat i de construcció compartida de coneixement.
S’assoleix mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en l’accés a internet, una intranet o un altre mitjà en línia Els continguts formatius són interactius i personalitzats, i utilizen recursos com els campus virtuals, els fòrums, les videoconferències, els documents compartits, etc Juntament amb l’ ensenyament en línia , forma part de l’ educació en línia Un model educatiu pot recórrer a l’aprenentatge en línia d’una manera exclusiva o bé d'una manera parcial, en combinació amb altres tipus d’aprenentatge
competència per explotació
Ecologia
Interacció entre organismes que utilitzen un mateix recurs que es troba en quantitat limitada i en la qual un individu el consumeix i, com a conseqüència, en redueix la quantitat disponible per als altres.
En la majoria dels casos, la competència per explotació se centra sobre els aliments en uns casos es tracta de la capacitat d’obtenir una quantitat més gran d’aliment el que condueix a competir, altres vegades és la seva utilització de la manera més eficient possible i fins i tot la resistència a les condicions adverses causades per la manca d’aliments També es pot parlar de competència per explotació de l’espai una espècie ocupa un espai ben definit i en dificulta la colonització per part d’altres espècies que potencialment tenen capacitat per a fer-ho
equilibri genètic
Biologia
Estat d’estabilitat a què poden arribar les poblacions a conseqüència de la interacció entre els factors que regulen la variabilitat genètica, com la mutació, la selecció natural, la migració, la deriva genètica, etc.
Les freqüències dels gens afectats es mantenen constants de generació en generació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina