Resultats de la cerca
Es mostren 3012 resultats
Elie Nadelman
Escultura
Escultor polonès naturalitzat nord-americà.
Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914
Carafa
Família noble napolitana derivada de la família Caracciolo, fundada per Giovanni Carafa
.
Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart
Aeroflot
Aeronàutica
Companyia russa de transports aeris fundada l’any 1923.
Fou l’única companyia aèria soviètica En desaparèixer l’URSS, passà a anomenar-se Aeroflot-Línies Aèries Russes Internacionals 1992, i a la Rússia postsoviètica ha continuat essent majoritàriament de titularitat estatal Serveix una important xarxa de comunicació interna, tant de transport de mercaderies com de passatgers L’any 1958 fou creat un vol directe Moscou-París, i des d’aleshores la companyia anà augmentant els vols regulars internacionals
Jesús Rafael Soto
Pintura
Pintor veneçolà.
Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica Les…
Pan American World Airways
Aeronàutica
Companyia nord-americana d’aviació fundada el 1927, més coneguda per la sigla Pan Am
.
Fou creada pel pilot Juan Terry Trippe per servir la línia Florida-Cuba, la primera línia internacional dels EUA El 1928 la companyia encarregà a Charles Augustus Lindbergh , un dels pilots de la companyia, l’estudi de viabilitat d’una línia regular cap a l’Est i inicià vols a Escandinàvia a través de Grenlàndia i d’Islàndia Des del 1934 establí diverses bases d’hidroavions al Pacífic Amb els aparells Clipper , el 1936 inaugurà els primers vols transpacífics San Francisco-Manila, el 1939 els vols transatlàntics Nova York-Lisboa i el 1947 donà la primera volta al món Durant la Segona Guerra…
pícea

Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
Estels Costa Daurada
Esports aeris
Club d’estels de Valls.
Fundat el 2002, participa en el Campionat d’Espanya de l’especialitat i en festivals d’arreu de l’Estat Organitza volades d’exhibició i realitza tallers d’estels El 2008 organitzà, juntament amb el Torn Kite Team i la Federació Aèria Catalana, la primera edició de la Mediterranean Cup, la Lliga Catalana de kitebuggy En destaca Ramon de la Fuente, campió d’Espanya en la categoria individual de dues línies 2005
arbre genealògic de les llengües

Alguns trets de similitud particular entre les llengües indoeuropees, que incideixen els uns amb els altres i discorden de l’arbre genealògic de les llengües (segons Schrader i Bloomfield): 1, sibilants en comptes de velars en certes formes; 2, desinències casuals amb m en comptes de bh ; 3, desinències del passiu amb r ; 4, prefix e- en els pretèrits; 5, noms femenins amb sufixos masculins; 6, perfet usat com a pretèrit general
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Metàfora amb què els comparatistes de mitjan segle XIX, i en particular August Schleider, es representaven l’evolució d’una família de llengües, considerada com un procés de particions successives d’una llengua comuna en diverses llengües que des d’aleshores seguien un curs independent.
Bé que aquesta imatge perdura en alguns manuals, fou destruïda pels lingüistes Hugo Schuchardt 1866 i 1870 i Johannes Schmidt 1872, en mostrar, el primer per al romànic i el segon per a l’indoeuropeu, que les línies fonamentals de participació dels dialectes s’entrecreuen d’una manera massa complicada perquè hom pugui admetre una història tan simplista, i que cal pensar en molts processos d'associació i reagrupació de les llengües
José Canalejas y Casas
Sociologia
Enginyer i publicista.
Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina