Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’…

De ben petit entrà al Cor dels Petits Cantors de Ratisbona Estudià direcció d’orquestra amb H Swarowsky i el 1972 fou nomenat director general de música de Solingen, càrrec que deixà per exercir d’assistent a les òperes de Salzburg, Kiel i Darmstadt Entre el 1977 i el 1982 fou director general de música a Krefeld Mönchengladbach i aquest darrer any passà a ser director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Austríaca, a Viena, càrrec que exercí fins l’any 1987 Ha dirigit com a titular les òperes de París 1986-89 i de Leipzig 1990-92, i, des del 1997, dirigeix l’Òpera de…

Estudià amb Günther Ramin i Kurt Thomas al Kirchenmusikalischen Institut del Conservatori de Leipzig Posteriorment fou responsable del manteniment de l’orgue de l’església de Sant Nicolau de Flensburg i, més endavant, del de la catedral de Verden an der Aller Com a pianista, començà a tenir prestigi a partir del 1936, època en la qual inicià la seva activitat pedagògica, a Kiel L’any 1942 fou nomenat director de la secció de piano de la Landesmusikschule d’Estrasburg i el 1946 ocupà el mateix càrrec a la Musikhochschule de Friburg del Brisgau Entre el 1964 i el 1974 dirigí la…

Es graduà a les universitats d’Amsterdam i Göttingen 1919-25 Doctorat el 1928, des del 1931 fou professor a la Universitat de Leipzig Després de la Segona Guerra Mundial, treballà per a l’empresa multinacional Shell i a la John Hopkins University EUA Posteriorment ensenyà a la Universitat d’Amsterdam 1948-51 i, des d’aquest any, a la de Zuric fins que es retirà Capdavanter de la geometria algèbrica, és autor de Moderne Algebra 1931, Einführung in die algebraische Geometrie ‘Introducció a la geometria algèbrica’, 1939, Matematische Statistik 1965 i també d’obres sobre la història…

Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més…

Estudià al conservatori de Praga i durant la seva època d’estudiant fou un dels fundadors del Quartet Smetana A partir del 1947 es dedicà plenament a la direcció i l’any següent s’incorporà com a director assistent a la Filharmònica Txeca Del 1951 al 1954 dirigí l’Orquestra Simfònica de Karlovy Vary i els dos anys següents, la Simfònica de Brno El 1956 es convertí en primer director de la Simfònica de Praga i durant aquest període també treballà regularment a l’Òpera Còmica de Berlín El 1964 acceptà el càrrec de director artístic de la Gewandhaus de Leipzig i el 1968 tornà a la…

Aquest grup era representat pels teòlegs de Wittenberg Saxònia, principalment per Philipp Melanchthon, els quals propugnaven aquestes concessions per tal de restablir la unió entre catòlics i reformats i també entre les diverses esglésies de la Reforma La primera controvèrsia sobre el tema fou plantejada a Leipzig el 1548 i fou resolta definitivament en l’article desè de la Fórmula de la Concòrdia, el 1577, que establia la possibilitat de canvi per a cada església individual d’aquelles cerimònies que no eren esmentades a la Bíblia Una altra controvèrsia sobre els adiáphora…

D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…

Filla d’una cantant d’òpera, es formà al Conservatori de Sofia i el 1967 debutà com a Abigaille Nabucco a Leipzig El 1972 esdevingué membre de la Staatsoper de Viena i un any després fou requerida al Festival de Salzburg per H von Karajan, el qual posteriorment la dirigí en diverses ocasions, tant a l’escena com en enregistraments El 1974 fou Donna Anna Don Giovanni a San Francisco, paper que el 1987 enregistrà a les ordres de Von Karajan  El seu repertori inclou òperes de G Verdi, R Strauss, WA Mozart i R Wagner, entre d’altres És especialment valorada a Barcelona, on l’any…

Estudià amb la seva mare, la cantant Marie Theresia Loewe, a Praga, on realitzà el seu debut el 1865 com un dels nois en La flauta màgica Posteriorment cantà a Danzig 1868, al Stadttheater de Leipzig i a la Königliche Oper de Berlín 1869, teatre aquest darrer on fou contractada fins el 1885 Especialitzada en el repertori wagnerià, participà en la primera representació completa de la Tetralogia a Bayreuth en els papers de Woglinde, Helmwige i Ocell El 1885 interpretà l’òpera Carmen a la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà fins el 1892 Des del 1891 es dedicà a l’…