Resultats de la cerca

Collaborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i la seva comarca Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres

Doctor en filosofia i lletres A part edicions crítiques Ferrandis d’Herèdia, Gaspar Gil Polo, Moratín, Machado, etc, publicà Los límites del modernismo, El cancionero antequerano en collaboració amb Dámaso Alonso i Eduardo Escalante El hombre y la obra 1967

Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes

Autor de cançons, faules, contes, etc, les seves obres, fàcils però elegants, publicades amb el títol de Fables, contes et autres pièces en vers patois de Montpellier 1813, en fan un dels precursors de la renaixença de les lletres occitanes

Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït…

S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada 1779, i novament sota el pseudònim de S Padrós y Riera 1787 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1737

Normalment són lletres més grosses que les emprades en el text, i hom les imprimeix en un color o més d’un Hom començà a emprar-les en els manuscrits del s XII, on eren dibuixades pels crisògrafs i acolorides pels illuminadors

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina