Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
Col·lectiu Combat
Partit polític
Organització independentista, marxista i socialista nascu-da al novembre de 1976 d’una escissiódel Front Nacional de Catalunya.
Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista
Gerrit Horenbault
Pintura
Pintor i miniaturista flamenc.
Hom li atribueix la illustració de l' Hortulus animae Viena, llibre d’hores encarregat per Margarida d’Àustria Introduí en la miniatura la decoració de flors i insectes, pintats amb colors vius
Esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Sant Pere d’Abrera Sant Hilari Sant Pere de Voltrera Begues Sant Cristòfol Castelldefels Santa Maria de Castelldefels Castellví de Rosanes Sant Jaume de Castellví de Rosanes Sant Miquel de Castellví de Rosanes Santa Maria dels Àngels Cervelló Capella del castell de Cervelló Sant Esteve de Cervelló Sant Ponç de Corbera Sant Joan del Pla o de l’Erm de la Palma Sant Brici de la Palma Collbató Sant Corneli de Collbató Sant Miquel de Montserrat Santa Margarida de les Amenolelles Corbera de Llobregat Santa…
Torre de Sagàs
Art romànic
Situació Aquesta torre es troba situada a prop de l’església de Santa Margarida de Sagàs, al cim d’un petit turó o mota La torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Unes dotzenes de metres al nord de l’edifici de Santa Margarida trobem un pujol cobert d’arbres, al cim del qual hi ha algunes restes de parets que es troben mig enterrades JBM Història La documentació del segle XIII ens informa de l’existència d’un castell de Sagàs possiblement devia tractar-se d’una…
Fortarnau
Masia
Masia del terme de Vic (Osona), al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150.
Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al s XIX des del veí pla de la Carrera, on s’anomenà inicialment de Santa Cecília Formava part de l’antic terme de Sentfores
Claude de la Colombière
Cristianisme
Jesuïta francès.
Fou director espiritual de santa Margarida Maria d’Alacoque i un dels primers propagadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Beatificat per Pius XI el 1929, la seva festa se celebra el 15 de febrer
Antònia Juani i Frígola
Teatre
Actriu de teatre.
Estrenà Tal faràs, tal trobaràs 1865, d’EVidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades , d’Ubach i Vinyeta, el 1870 Fou primera dama de diverses companyies Es casà amb el director i actor Emili Arolas
gencianàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinoformes i de fruits en càpsula septicida.
Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina