Resultats de la cerca

Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…

Governador de Cuba 1850-52 i 1854-59 i ministre de la guerra 1863-64, fou encarregat de formar govern en produir-se la Revolució de Setembre 1868, però fugí del país després de la derrota d’Alcolea Amb la Restauració tornà a Espanya i fou nomenat de nou governador de Cuba, però dimití, a causa d’uns escàndols administratius Fou president del consell suprem de guerra i marina 1881 i del senat 1881-83 i 1886

Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Posteriorment féu costat a Carles II d’Anglaterra i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat

Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de fam Dant el…

Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…

El 1638 era organista a l’església de Santa Maria de Crocichieri, a Venècia El 1640 competí amb Giacomo Arrigoni, Pietro Francesco Cavalli i Natale Monferrato pel carrèc de segon organista a Sant Marc de Venècia Perdé el lloc en favor de Cavalli, però continuà residint a Venècia, on estrenà la seva única òpera coneguda, Sidonio e Dorisbe , el 1642 Es traslladà a Verona i el 1645 succeí Simone Zavaglioli com a mestre de cor de la catedral Hi ha indicis que el 1647 entrà al servei del duc de Màntua Escriví els seus dos primers llibres Delle bizzarrie poetiche a 1, 2, 3 voci per a la cantant…

Després d’estudiar amb S Mattei a Bolonya i amb Calpi a Ravenna debutà a Forlì el 1801 i al Teatre San Carlo de Nàpols el 1803 A partir de llavors inicià una carrera per tot Europa que li donà fama com el cantant més important del moment en el seu gènere Cantà a l’estrena d' Aureliano in Palmira , de G Rossini 1816, amb el qual tingué una forta disputa per la seva tendència a ornamentar en excés El seu paper preferit fou el de protagonista en Tebaldo e Isolina 1820, de F Morlacchi El 1824 interpretà a Venècia el paper d’Armando en l’estrena d' Il crociato in Egitto , de G Meyerbeer És…

 De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…

Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb PFontana diverses…

De formació bàsicament autodidacta, la seva obra es caracteritza per un marcat primitivisme de tipus animista conté abundants referències a la història i la tradició occidentals amb una clara intenció d’articular un discurs moral i intellectual Ha estat inclòs dins el corrent anomenat transavantguarda italiana, juntament amb Sandro Chia, Francesco Clemente, Mimmo Paladino i Nino Longobardi La seva obra es donà a conèixer principalment durant els anys vuitanta, i en destaquen les exposicions a VII Documenta de Kassel 1988, Stedelijk Museum d’Amsterdam 1983, Solomon R Guggenheim…