Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
música de les Canàries
Música
Música desenvolupada a les Canàries.
Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…
Marcabrú
Literatura
Trobador.
D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic…
Roman Vlad
Música
Compositor, pianista i crític musical romanès naturalitzat italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició Sinfonietta Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma 1955-58 i 1966-69, del Teatro Comunale de Florència 1968-72 i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí 1973-89, president de l’Acadèmia…
,
Pau Bertran i Bros

Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
ordinari
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants invariables de la missa (ordinari de la missa) i de l’ofici diví (ordinari de l’ofici), per oposició al propi, que canvia cada dia o cada festa.
Quant als cants, l’ordinari de la missa comprèn el kírie , el glòria , el credo , el sanctus , l' agnusdei i l' ite missa est Les edicions modernes del Graduale Romanum agrupen algunes d’aquestes peces kírie, glòria, sanctus i agnusdei en divuit cicles, anomenats misses, cadascun amb un títol, extret d’un antic trop del kírie avui caigut en desús i assignat orientativament a un determinat temps litúrgic advent, quaresma, temps pasqual, etc, a una festa, o a un tipus de festa, com és ara la missa I, anomenada Lux et origo , assignada als diumenges del temps pasqual, les misses IX, Cum jubilo…
Dies irae
Música
Seqüència de l’antiga missa de rèquiem, que comença amb els mots llatins Dies irae (’dia d’ira’).
Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
Blake Edwards
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià el 1963…
nocturn
Música
Composició musical per a piano, sorgida a la fi del segle XVIII, en la qual predomina la melodia ornamentada.
Hi excelliren John Field, Agata Szymanowska, Fryderyk Chopin i Gabriel Fauré A la fi del s XIX aparegué el nocturn simfònic, creació de Debussy Tres nocturns , 1899
mode

Els modes grecs i gregorians
©
Música
Successió, en una melodia, de tons i semitons situats d’una manera determinada i que constitueix una escala tipus.
La música medieval occidental eclesiàstica, inspirada en la música clàssica grega, tenia vuit modes, quatre d’autèntics i quatre de plagals La música europea culta n'ha conservats dos, a partir del segle XVII el major i el menor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina