Resultats de la cerca
Es mostren 4621 resultats
Johannes Werner
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany, conegut també amb la forma llatinitzada de Vernerus.
Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques
filla de Maria
Cristianisme
Membre de l’associació pia femenina d’adolescents i de dones solteres, estesa àmpliament a totes les diòcesis i totes les parròquies catalanes entre els anys 1870 i 1880.
Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia
Stefan Banach
Matemàtiques
Matemàtic polonès.
Professor universitari, participà en la resistència contra l’ocupació alemanya 1939-45 i fou víctima de la persecució nazi Investigà activament en topologia i teoria de funcions, i fou un dels fundadors de la moderna anàlisi funcional Publicà Théorie des opérations linéaires 1932 i Cours de mécanique rationnelle 1938
Jack Slack Broughton
Boxa
Esportista anglès.
Fou practicant i promotor de la boxa En redactà el primer reglament London Prize Ring Rules entre el 1734 i el 1740 i el féu públic el 1742 Fou introductor dels guants protectors mufflers Els seus ensenyaments bastiren els fonaments tècnics i reglamentaris de la pràctica pugilística moderna
Claudi Omar i Barrera

Claudi Omar i Barrera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fou director de la Revista Moderna de Administración Local i redactor en cap del diari Las Noticias Collaborà també a La Veu de Catalunya Poeta floralesc, publicà Poesies 1890, Nupcials 1894, Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 i Apeles Mestres Su vida y sus obras 1907, entre altres llibres
categoria tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels grups en què s’apleguen les lletres tipogràfiques que presenten característiques afins des del punt de vista formal, històric o estètic.
Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres
José Leite de Vasconcelos
Etnografia
Filologia
Filòleg i etnògraf portuguès.
Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país
colònia Fàbregues
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Campelles (Ripollès); conserva una capella dedicada a sant Joan.
Fou destruïda parcialment arran d’un incendi esdevingut l’any 1979 Els habitatges dels treballadors foren aterrats a finals dels anys 1980 S’hi manté en funcionament una central hidroelèctrica, un edifici de factura moderna que substitueix la central antiga que aprofitava les installacions de l'antiga fàbrica de la colònia
saviesa
Filosofia
Religió
Àmbit superior de la realitat, sovint hipostasiat i àdhuc personificat, corresponent al que hom pot anomenar raó o logos del cosmos, ànima del món o àdhuc esperit (és a dir: l’element misteriós que intervé, tot donant-li sentit, en la creació de l’univers per Déu).
En aquesta darrera línia la tradició cristiana ha identificat la saviesa veterotestamentària tant amb l’Esperit Sant com, sobretot, amb el mateix Verb o Fill de Déu Logos En l’especulació sobre la saviesa en connexió amb Déu la teologia russa moderna ha obert noves perspectives sofiologia, no sense polèmiques
tossal del Mor
Muntanya
Tossal del municipi de Tàrrega (Urgell), al NW de la ciutat i de la serra de Sant Eloi.
S'hi han trobat restes arqueològiques que evidencien una ocupació des del Neolític a la colonització romana, i una reocupació en època àrab que continuà amb el domini cristià i fins a època moderna S'hi troben encara vestigis del vilatge i castell del Mor , que centrava un antic terme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina