Resultats de la cerca

Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

Estudià música a Grècia i a Itàlia i debutà el 1958 a Milà com a Violetta La Traviata Posteriorment cantà als Estats Units i en diversos teatres sud-americans De retorn a Europa, actuà amb l’Òpera Escocesa al Covent Garden de Londres abans de fer-ho a París i a Viena El 1973 participà, a Montecarlo, en l’estrena de La reine morte , de R Rossellini Es presentà amb èxit als festivals de Wexford, Salzburg i Ais de Provença El 1998 cantà Pelléas et Mélisande a Atenes Especialitzada en l’òpera francesa, destacà igualment en papers operístics italians, amb obres de WA Mozart, G Verdi…

Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini, des del seu…

Estigué al servei de Stanislaw Poniatowski com a violinista El 1785 inicià un viatge que el menà primer a Viena, on conegué J Haydn i WA Mozart, i després a Itàlia, on possiblement fou deixeble de P Nardini i G Pugnani El 1787 participà com a solista en un Concert Spirituel a París Des del 1792 visqué a Anglaterra, on intervingué en diferents concerts, en els quals destacà per la seva interpretació virtuosística d’obres que escriví per a executar ell mateix El 1803 s’establí a Liverpool on obrí un magatzem de música i d’instruments Fou un dels fundadors de la Societat…

Estudià cant a la Universitat de Stellenbosch i debutà a la seva ciutat natal com a Jaquino Fidelio El 1982 inicià la seva trajectòria europea, que el dugué a teatres com els de Zuric i Stuttgart, el Covent Garden de Londres i l’Òpera de Viena, i també al Festival de Salzburg Especialitzat en el repertori de tenor líric lleuger, destacà en el paper de Tonio La fille du régiment , òpera amb la qual es presentà per primer cop al Gran Teatre del Liceu 1993 També cantà amb èxit títols de WA Mozart i G Rossini Tornà al Liceu la temporada 1999-2000 per cantar-hi La flauta màgica , i…

Treballà com a viola tutti en l’orquestra de la cort a Viena, però ja el 1775 aconseguí la plaça de solista en l’orquestra del Teatre Alemany El 1788 fou nomenat kapellmeister assistent de la capella de la cort, on tingué ocasió de dirigir els cantaires en l’estrena de l’orquestració que WA Mozart realitzà del Messiah de GF Händel La seva relació amb la cort es perllongà ininterrompudament, essent màxim responsable de la formació musical dels infants Destacà com un dels compositors de singspiele més aclamats, amb títols com Die Berknappen 'El miner', 1778, Die Schöne Schusterinn…

Deixeble de JCh Bach, treballà els primers anys de la seva carrera com a flautista, pianista, organista i director d’orquestra El 1794 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau i flautista de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, ciutat on l’any 1804 succeí a JA Hiller com a cantor a l’església de Sant Tomàs Dimití aquest càrrec l’any 1810 i esdevingué mestre de capella a la cort de Weimar La seva producció inclou obres per a piano sonates, variacions, concerts etc, per a flauta, per a orgue, música de cambra i música vocal Fou també autor de diversos mètodes pedagògics de piano…

Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter…

Era sacerdot i exercí diversos càrrecs musicals i eclesiàstics a Brescia, Venècia i Bolonya, on el 1751 fou nomenat membre de l’Accademia Filarmonica A partir del 1760 fou abat i mestre de capella de la catedral de Torí, càrrecs en els quals romangué fins a la mort La major part de la seva producció consta d’obres religioses, entre les quals destaquen un Stabat mater , onze misses, tres rèquiems i una Passio secundum Marcus És autor, a més, de dues òperes Artaserse 1756, amb llibret de Pietro Metastasio, i Mitridate re di Ponto 1767, amb llibret de VA Cigna-Santi Músic molt apreciat a la…