Resultats de la cerca

Neix a les muntanyes de Victor Emmanuel, a la serralada Maoke, a Papua Nova Guinea El curs alt segueix la direcció NE-SW, però després es dirigeix cap al SE, fins que desguassa al golf de Papua L’afluent principal és el Strickland, per l’esquerra Té 800 km navegables

Neix a les muntanyes del Gennargentu, on tomba en direcció S després d’haver girat cap a l’W, pren la direcció SE, fins a desguassar a la mar Tirrena, prop de Muravera És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica estació Alto del Flumendosa, la irrigació i la pesca

Les muntanyes són cobertes d’arbredes i matolls de fulla dura sempre verds Aquesta àrea fou colonitzada pels italians a partir de l’any 1930 hom hi conrea cereals, oli i vi la ramaderia és molt estesa Encreuada per carreteres, a la part occidental el ferrocarril uneix Al-Marǧ i Bengāzī

Fou professor de l’escola politècnica i de la universitat Explicà el plegament de les roques demostrant que poden comportar-se com els materials plàstics Especialista en la geologia dels Alps, escriví Mechanismus der Gebirgsbildung ‘Mecanisme de la formació de les muntanyes’, 1878 i Geologie der Schweiz ‘Geologia de Suïssa’, 1916

És situada en una conca entre muntanyes, a 656 m d’altura, al NW de San Salvador i 16 km al NE del volcà del mateix nom 2381 m Segona ciutat del país, és centre industrial del cafè També té indústria tèxtil cotonera, de mobles, del calçat i del cuir

Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials

Neix a les muntanyes del Jura i, seguint la direcció SW-NE fins a Audincourt, fa frontera entre Suïssa i França s’orienta després cap al sud-oest, fins a arribar a Chalon-sur-Saône, on desguassa Passa per Besançon És de règim nivopluvial, amb un cabal mitjà de 54 m 3 /s

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

La clímax general és el bosc d’aciculifolis o taigà, amb diferents variants segons l’espècie dominant en cada sector S'estén de Noruega fins a Kamtxatka i del sud d’Alaska fins a Terranova Alguns autors també hi enclouen els estatges subalpins de coníferes de les muntanyes medioeuropees i nord-americanes

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…