Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
Rafael Merry del Val
Cristianisme
Eclesiàstic i diplomàtic anglès d’origen castellà.
Sacerdot 1888 i bisbe titular de Nicea 1900, Pius X el féu secretari d’estat i cardenal 1903 Menà una política intransigent, organitzà la cúria romana i lluità contra el Modernisme Secretari del Sant Ofici 1914, es mostrà favorable al moviment feixista
Joan Antoni Bacó i Despuig
Cristianisme
Religiós agustí i teòleg.
Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia , de la qual foren fetes tres edicions Mallorca 1661, 1689 Madrid 1668
Josep Maria Montaner i Martorell
Arquitectura
Arquitecte i crític.
Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1977, de la qual és professor Especialitzat en arquitectura neoclàssica i contemporània, ha publicat L’ofici de l’arquitectura 1983, Arquitectura industrial a Catalunya Del 1732 al 1929 1984 i Los museos de la última generación 1986
cisteller
Història
Menestral que fabricava cistells i altres objectes de vímet.
Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi
estanyer | estanyera
Oficis manuals
Persona que treballa l’estany.
Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis
Índex de llibres prohibits
Dret canònic
Catàleg de títols, considerats teològicament o moralment nocius per als fidels, prohibits per l’autoritat eclesiàstica.
Era redactada per la Congregació del Sant Ofici i, des del 1957, per la de la Doctrina de la Fe La primera edició fou publicada per manament de Pau IV 1559 Pau VI en suspengué 1966 el caràcter prohibitiu i disposà la suspensió de les reedicions
batifuller | batifullera
Oficis manuals
El qui fa panys d’or, d’argent o d’altres metalls batent-los a cops de martell.
A València, el 1306 ja hi havia la confraria de batifullers i brunyidors A Barcelona, aquest ofici era conegut l’any 1395 Al darrer quart del s XVI hi havia una confraria constituïda indistintament per batifullers, oripellers i guadamassilers, sota la invocació de sant Miquel Arcàngel
Nicolas d’Alayrac
Música
Compositor llenguadocià.
Després d’estudiar dret i d’exercir l’ofici de militar, es dedicà a una producció abundosa d’òperes còmiques més de 50, molt populars al seu temps Nina ou la Folle par amour 1786, Maison à vendre 1800, etc També compongué duets, quartets i romances
Jeroni Araolla
Literatura
Poeta sard.
Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597
ardiaca
Història
Cristianisme
Primer o principal dels diaques d’una església.
Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina