Resultats de la cerca

Tradicionalment els esmolets anaven pels carrers amb un cavallet amb la mola acoblada i advertien la seva presència amb un so característic

A Barcelona, al s XV, formaven part del gremi dels blanquers Alfons III de Catalunya-Aragó concedí ordinacions a la confraria de pergaminers de València el 1329 al s XVII l’ofici s’uní amb el gremi de guanters

Les seves relíquies eren venerades, juntament amb les dels sants Prim i Felicià, Concordi, Marí, Patró i altres, a Sant Pere de Besalú, ja al segle X, on hom li recitava ofici propi el 13 de juny, amb octava

Lorenzo Guadagnini Piacenza 1695-Milà 1760 fou el primer lutier de l’escola milanesa i el primer d’aquesta família, de la qual hi ha comptabilitzats quinze membres dedicats a la fabricació d’instruments Lorenzo visqué molts anys a Cremona, ciutat on aprengué l’ofici al taller d’Antonio Stradivari, i així ho feia constar en les seves etiquetes Establert a Milà el 1730, construí instruments amb un art depurat seguint el model après a Cremona i aconseguí obres d’alta qualitat i molt apreciades Però fou sens dubte Giovanni Battista ~1711-1786, fill de Lorenzo, el més important d’…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a Mallorca i el…

Ja al segle II, entre els diaques, el bisbe en triava un com a ajudant especial per a l’administració dels béns eclesiàstics i l’atenció als necessitats, però fins al final del segle IV any 370, bisbe Optatus Milevitanus no en són documentats el nom ni l’ofici, que, a poc a poc, s’estengué a totes les esglésies Les seves funcions eren les d’ajudant i vicari del bisbe en el govern diocesà tenia al seu càrrec especialment l’educació dels clergues, la vigilància de la disciplina eclesiàstica, l’administració i l’ús dels béns de l’església diocesana, amb poder judicial sobre els…

Amb el nom de mestre d’ulleres es troba documentat aquest ofici a Barcelona durant els s XIV i XV Era una professió molt poc nombrosa, que s’integrà al s XVII dins la confraria de julians mercers vells julià

Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts

Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació