Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
bateria d’acumuladors
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Agrupament d’acumuladors de plom, i a vegades de ferroníquel, connectats en sèrie o en paral·lel.
Les bateries d’acumuladors són emprades en aquells casos en què cal disposar d’una considerable quantitat d’energia També han estat utilitzades en les xarxes industrials de corrent continu, i encara són emprades com a bateria tampó a les centrals telegràfiques i telefòniques i en dispositius industrials de control, vigilància, alarma, etc, en què cal disposar de corrent en cas de manca del forniment de la xarxa Actualment hom fabrica bateries completament estanques a base d’acumuladors Ni-Cd miniaturitzats, emprades especialment en aparells portàtils, on poden substituir amb molts d’…
hidrona
Química
Nom enregistrat d’un aliatge que conté un 35% de sodi i un 65% de plom.
Es presenta en forma de volves irregulars
caledonita
Mineralogia i petrografia
Sulfocarbonat de plom i coure, Cu2Pb5(SO4)3(CO3)(OH)6.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant petits cristalls molt brillants, de color blau Té duresa 2,5-3 i pes específic 5,7
sulfatar-se
Química
Produir-se a les plaques d’un acumulador de plom, durant la descàrrega, una capa de sulfat de plom, que, en no desaparèixer, pot inutilitzar l’aparell per augment de resistència interna i disminució de capacitat.
Olocau
L’església d'Olocau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Alt Palància, a la vall del barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau), que travessa el terme de N a S, accidentat pels contraforts occidentals de la serralada de Portaceli.
És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…
Nuevo León
Divisió administrativa
Estat del NE de Mèxic.
La capital és Monterrey El recorre de NW a SE la Sierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m Peña Nevada, 3 864 m al NW hi ha regions desèrtiques el sector N i NE forma part de la plana litoral del golf de Mèxic El clima és càlid i sec al N i humit al S Els rius més importants són el Salado i el San Juan La població 48 h/km 2 tingué un creixement 1960-70 del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70% Hi ha conreus de cotó, de tarongers primer productor mexicà i de cereals, i ramaderia bestiar porquí i boví Els importants recursos miners plom, argent,…
Mèxic
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic, situat al centre del país, entre la Sierra Madre del Sur i la Sierra Madre Oriental; la capital és Toluca de Lerdo.
L’eix volcànic el travessa d’W a E i aquí hi ha els principals volcans Popocatépetl, 5452 m Iztaccíhuatl, 5286 m Al S d’aquesta serralada hi ha la conca del Balsas, amb un clima humit i vegetació de sabana Al NW hi ha la vall de Toluca, travessada pel riu Lerma, i al NE hi ha la conca endorreica de Mèxic, on hi ha la capital federal Aquí el clima és fred a causa de l’altitud, i les precipitacions, no gaire abundants 500 mm L’agricultura és un dels recursos principals de l’estat, i amb vista al seu desenvolupament han estat construïdes algunes preses Els conreus…
Altiplano
Vista de l’Altiplano bolivià
© X. Pintanel
Altiplà
Regió de terres altes que s’estén des del S del Perú fins al N de l’Argentina, i inclou Bolívia.
D’una altitud mitjana de 3 400 m i una longitud superior als 900 km, és flanquejat per dues serralades d’elevacions sovint superiors als 6 000 m l’Occidental, que s’estén al llarg del límit amb Xile, i la Real o Oriental, que pel centre de Bolívia arriba fins a l’Argentina L’Altiplano coincideix amb el fons d’un antic i extens llac És drenat per conques endorreiques el llac Titicaca i el llac salat Poopó són els més importants És una immensa regió de vegetació escassa, on constantment bufen vents freds, amb pluges reduïdes La temperatura mitjana és de 8°C, amb grans variacions pot baixar fins…
Chihuahua
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Chihuahua Situat al nord, és fronterer amb els EUA Hom hi pot distingir dues grans regions morfològiques a l’oest, la Sierra Madre Occidental, que a l’estat rep el nom de Tarahumara, i, a l’est, un altiplà lleugerament inclinat vers el Río Bravo del Norte, que forma part de l’altiplà mexicà El clima és en general tropical sec, amb temperatures extremes i pluges escasses, i només s’assuaveix en els territoris muntanyosos de l’oest Els rius principals són el Conchos, afluent per la dreta del Bravo, el Casas Grandes, i el Fuerte i el Yanqui al vessant del Pacífic Les principals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina