Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
Alonso Zamora Vicente
Història
Literatura
Escriptor i erudit castellà.
Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El mundo puede…
Harry Martinson
Literatura sueca
Escriptor i poeta suec.
Reflectí la seva vida, molt dura i agitada estigué sis anys embarcat i residí al Brasil i a l’Índia, en novelles, com Nässlorna blomma ‘Les ortigues floreixen’, 1935 A Suècia publicà llibres de poemes Nomad ‘Nomada’, 1931 i el cicle Aniara 1956, intent de recrear el vers èpic en la narració d’una història simbòlica d’un viatge espacial, convertit en òpera per KBBlomdahl 1959 Un dels poetes més profunds del s XX, publicà també obres en prosa Resor utan mål ‘Viatge sense fi’, 1932, una mena de llibre de ruta, i Vägen till Klockrike ‘El camí de Klockrike’, 1948, a part diversos…
Pisons
Història
Llinatge romà, branca principal de la gens plebea Calpúrnia, que pretenia descendir de Calpus, suposat fill de Numa.
Entre els seus membres es destaquen el pretor Gai Calpurni Pisó , que vencé els lusitans i els celtibers el 185 aC Gai Calpurni Pisó , cònsol el 67 aC, enemic de Cèsar Gneu Calpurni Pisó , cònsol 7 aC i procònsol a Àfrica Luci Calpurni Pisó Cesoní , cònsol 58 aC, governador de la Macedònia, que fou combatut per Ciceró In Pisonem i que intentà debades de reconciliar Pompeu i Cèsar el seu fill, Luci Calpurni Pisó , pontífex, governador de la Pamfília i de la Cilícia i praefectus urbi 12-32 dC Amic de Tiberi, protegí els artistes i els poetes Hom creu que Horaci li dedicà, a ell i…
Renat Nelli
Literatura
Escriptor occità.
Cofundador de l’Institut d’Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels Cahiers du Sud , dedicat a Le génie d’oc et l’homme méditerranéen 1943, on hom troba les tres direccions de la seva obra edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Valéry— i tasca crítica Fragment d’une métaphysique d’oc Els seus reculls poètics Arma de vertat 1962, Vespèr o la luna dels fraisses 1962 i Obra poètica completa 1981, d’escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels…
Josep Maria Garrut i Romà
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Ha conreat la pintura i ha estat conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa museu Gaudí de Barcelona, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana AELC Ha publicat Barcelona, vint segles d’història amb F Udina, 1963, Guía de Gaudí amb J Bassegoda Nonell, 1970, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977…
Marcel Riera i Bou
Literatura catalana
Poeta.
Dedicat a l’ensenyament i a la política, fou regidor del la seva ciutat, sobre la qual publicà el seu primer llibre, BDN, la ciutat possible 1999 Conegut, però, sobretot com a poeta, posteriorment ha publicat els reculls Lluny 2006 i L’edat del coure 2008, premi Vila de Martorell de poesia 2007 L’any 2011 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Llum d’Irlanda , un poemari inspirat en poetes dels segles XX i XXI d’aquesta illa com ara Patrick Kavanagh, WB Yeats o Seamus Heaney També és autor del volum BDN, la ciutat possible 1999 i ha traduït obres de Josif Brodskij, Philip…
Joan Pasqual
Cristianisme
Franciscà.
Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud i Summa de pena Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la Divina Comedia fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…
,
Pau de Bellviure
Literatura catalana
Poeta.
Citat en el Prohemio del marquès de Santillana com un dels millors poetes catalans, i per Ausiàs Marc i Francesc Ferrer com a exemple de personatge mort de mal d’amors N’ha restat un poema sencer, “gentil, vós m’inculpats a tort” maldit enginyós i misogin, on malparla de la dama per la seva variabilitat i l’estrofa d’un altre, citada pel dit Francesc Ferrer en el seu Conhort v 143 i ms 618-626, on enumera un seguit d’homes cèlebres que foren enganyats per les dones Bibliografia Arqués, R 1992 “Dona del món notes sobre el Maldit a propòsit de Pau de Bellviure” Rassegna Iberistica…
,
mossèn Gras
Literatura catalana
Escriptor.
És autor d’una novelleta cavalleresca, Tragèdia de Lançalot , publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d’Ischia Joan de Torrelles, adaptació, d’estil retòric, dels primers episodis de la novella francesa La mort del rei Artús segle XIII Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d’Alfons el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445 Bibliografia Ganges, M 1992 “Poetes bilingües català – castellà del segle XV” Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval , 6/1 Kelly, HA 1993 Ideas and Forms of…
,
Simó Pastor
Literatura catalana
Poeta.
És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat de Fenollar, i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 “Algunes poesies bilingües en cançoners catalans” Estudis Romànics ,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina