Resultats de la cerca

Les observacions fetes per JL Pons a Marsella l’any 1812 permeteren a JF Encke de calcular-ne l’òrbita L’excentricitat de l’òrbita és de 0,8471, i la inclinació respecte a l’eclíptica, de 12° 36’ Té l’afeli a les proximitats de l’òrbita de Júpiter, i el periheli travessa la de Mercuri El seu període de revolució és de 3,30 anys la qual cosa el converteix en el cometa observat més vegades, i no és constant, sinó que disminueix d’unes 2,7 hores cada revolució orbital hom creu que la causa n’és l’asimetria del nucli i la corresponent presència de jets rotacionals Hom el relaciona…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena Després de la guerra civil de 1936-39 organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual collaborà Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdavanter a Catalunya Creà una veritable escola de psicologia i psiquiatria Fidel a l’esperit —clínic— de l’escola de Barcelona, fomentà la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i divulgà també a nivell docent les “…

Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès,…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…

Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta  amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària  sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…

Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La…

Fundat el 1972, fou impulsat per Josep Maria Elias, Benet Barral, Gregori Arias i Àngel Millán El 1974 creà el primer equip femení, que el 1979 debutà a la Lliga estatal Guanyà dues Lligues espanyoles 1995, 1996, dos Campionats d’Espanya per equips 1996, 1997 i tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 L’equip masculí pujà a la divisió d’honor la temporada 1985-86 Fou campió d’Espanya per equips 1988 i quatre vegades subcampió en les tretze temporades que jugà a la màxima categoria També guanyà sis Campionats de Catalunya per equips 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 En alguna ocasió ha…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Aquest castell s’ha transformat avui dia en una masia que conserva l’antic caràcter fortificat, situada a migdia del terme, entre Conill i Mirambell El castell de Castelltort és documentat des del segle XII Fou cedit com a dotació de la canònica de Sant Jaume de Calaf Originària d’aquest castell fou la família Castelltort L’any 1193 signa un Pons de Castelltort en una escriptura de la família Cervera, i poc després, el 1196, és documentat Guerau de Castelltort Probablement ambdós personatges són membres d’aquesta nissaga, com també ho era Berenguer de Castelltort, ciutadà de…