Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
test de Rosenzweig
Psicologia
Test projectiu, dit també de frustració, proposat el 1935 en l’obra Picture Frustration Study pel psicòleg clínic nord-americà Saul Rosenzweig (1907) i consistent en una història de dibuixos que el subjecte ha de completar mitjançant l’atribució de frases als personatges que hi apareixen.
Segons l’autor les respostes palesen la pròpia frustració, que el subjecte projecta en la història corresponent
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
sequi
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les cucurbitàcies, monoica, híspida i capreolada, de fulles cordiformes lobulades, de flors pentàmeres, petites i blanquinoses, i de fruits en pepònide, grossos i comestibles.
És una planta pròpia de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels maies, els asteques i altres amerindis
funció homogràfica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂdefinida per f(z)=(az+b)/(cz+d) quan z≠∞ i z≠-d/c, i per f(∞)=a/c i f(-d/c)=∞.
Quan ad - bc ≠0 hom parla de funció homogràfica pròpia , i quan ad - bc =0 de funció homogràfica impròpia
ARNreplicasa
Bioquímica
Enzim d’origen víric que catalitza la síntesi d’ARN per un mecanisme especial, diferent del de la transcripció.
Utilitza nucleòtids trifosfats i la pròpia cadena d’ARN com a motlle per tal de formar una cadena complementària
Torrebruna
Masia
Mas del municipi de Sallent (Bages).
Edifici de planta quadrada, conserva vestigis de l’antiga fortificació i capella interior pròpia Està documentada des del segle XII
escamònia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les convolvulàcies, de tiges primes volubles, fulles sagitades i flors de color groc blanquinós o verdós.
L’arrel és molt grossa i conté una resina oficinal de propietats purgants dràstiques És pròpia de l’Àsia Menor
calçotada
Calçotada popular a Valls
© Alberto González Rovira
Gastronomia
Menjada de calçots fets a la brasa, acompanyats amb una salsa especial (feta amb ametlles, avellanes, tomàquet, alls escalivats, pa torrat, julivert, oli, vinagre, sal, pebre, etc.), seguida de botifarres fetes també a la brasa i sovint també de costelles de xai.
Té lloc generalment a l’aire lliure, en colla És pròpia de Valls i, en general, del Camp de Tarragona
asafètida
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne i erecta, de fulles embeinadores, dividides en lòbuls; de flors grogues i fruits en càpsula estrellada.
És pròpia de l’Àsia central, on habita a altituds superiors als 1 000 m Les arrels són rizomes comestibles