Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Museu Egipci-Fundació Arqueològica Clos

Vista general del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci
Museu
Arqueologia
Museu dedicat a l’egiptologia que pertany a la Fundació Arqueològica Clos, inaugurat l’any 1994 a la ciutat de Barcelona.
Està considerada la institució privada d’aquestes característiques més important d’Europa Els fons provenen de la collecció de l’hoteler i mecenes Jordi Clos, que originàriament ocupaven uns locals de la Rambla de Catalunya i que l’any 2000 es traslladaren a una nova seu més àmplia, situada en un immoble del carrer de València de Barcelona, restaurat per l’arquitecte Jordi Garcés Els objectes exposats estan organitzats en àmbits temàtics el faraó, càrrecs i personatges privats, arts i oficis, cosmètica i erotisme, creences i pràctiques funeràries, la tomba i el seu contingut, el cultes als…
capital social
Economia
Conjunt de béns de capital bàsics i condicionants del desenvolupament de l’activitat productiva per a qualsevol economia.
Es compon fonamentalment de l’equipament infraestructural transports, comunicacions i installacions energètiques L’avaluació de la seva contribució al procés productiu, a partir de la informació del mercat preus, és considerablement imprecisa, atesa la dificultat d’aïllar els seus efectes sobre l’activitat econòmica en conjunt La natura dels serveis que se'n deriven, el volum de recursos necessaris per a la seva entrada en rendiment, la seva importància per al control econòmic i polític, juntament amb el fet que la seva producció és difícilment diversificable, han constituït les raons…
Levante-El Mercantil Valenciano
Periodisme
Diari publicat a València des del 15 d’abril de 1939.
Imprès als tallers del clausurat El Mercantil Valenciano , tingué un breu precedent en Avance 30 de març – 15 d’abril de 1939 i fou l’òrgan, primerament, de FET y de las JONS i, després, de la cadena periodística del Movimiento En foren directors, entre d’altres, Sabino Alonso-Fueyo, Adolfo Cámara i José Molina Plata Entre els seus collaboradors i redactors cal citar Carles Sentís, Gonçal Puerto, Diego Sevilla, Lluís Font de Mora, Vicent Diego Salvà, Joan Fuster i Francesc de Paula Burguera Acabat el franquisme, el 1977 se’n feren càrrec els Medios de Comunicación Social del Estado Situat, a…
Wilhelm Weitling
Història
Política
Socialista alemany.
Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com és i tal com…
Joan Costa i Climent
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…
Paul von Hindenburg
Història
Nom amb què és conegut Paul von Beneckendorff und von Hindenburg, mariscal i estadista alemany.
Participà en la guerra contra Àustria 1866 i en la guerra Francoprussiana 1870-71, i serví en l’alt estat major a les ordres de Von Moltke Ascendit a general, durant la Primera Guerra Mundial 1914-18 derrotà els russos a Tannenberg 1914 i als llacs Masurians 1915, victòries que li proporcionaren un gran prestigi El 1916 substituí el general VFalkenhayn com a comandant en cap de les forces alemanyes, quan els exèrcits imperials estaven aturats en tots els fronts Hindenburg no aconseguí d’invertir la situació, però evità una desbandada i el seu prestigi restà intacte després de l’armistici Es…
Nikos Kazandzakis

Nikos Kazandzakis
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor grec.
Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva obra comprèn…
Banco Urquijo
Entitat bancària sorgida a Madrid el 1870 sota la denominació d’Urquijo, Ortueta y Arenzana.
El 1918 adoptà el nom actual El 1919 fou fundat el Banco Urquijo Catalán, el qual invertí en indústries diverses La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Electricitat i Hidroelèctrica de Catalunya, que desaparegué el 1942 a conseqüència d’un pacte entre l’Hispano Americano i l’Urquijo El 1965 obrí sucursal a Barcelona amb un servei d’estudis dirigit per Ramon Trias i Fargas Participà en l’establiment d’importants indústries a Catalunya, com ara SEAT i Gas Natural SA, i fou el primer banc industrial de l’Estat espanyol Greument afectat per la crisi bancària, el 1982 passà a ésser…
Mateu Isern i Estela
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1981, s’especialitzà en dret comunitari europeu i bancari El 1982 exercí de jutge substitut al Jutjat de Districte número 1 d’Eivissa i l’any següent entrà a treballar com a tècnic a la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears El 1984 ingressà a l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear SA, que dirigí deu anys més tard El 1992 obrí el seu propi despatx especialitzat en dret bancari i concursal, i desenvolupà una activitat professional privada fins que el 2011 fou escollit candidat a la batllia de Palma pel PP…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina