Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
Sant Andrèu de Casau (Vielha)
Art romànic
Situació L’església és situada a la banda del nucli poblacional, que constitueix l’agregat de Casau, petit poble enlairat, a 1103 m d’altitud, a la riba esquerrade la Garona, al cantó sud-occidental de Gausac Mapa 148M781 Situació 31TCH188308 L’accés a aquest poble es fa a través de la carretera que, travessant el túnel de Vielha, mena al Pont de Suert Poc després d’haver passat pel Parador Nacional de Turisme, hi ha, a mà dreta, el trencall que hi porta FJM-AMB Església L’església de Sant Andrèu és un edifici d’origenromànic que, com tants d’altres, acusa la incidènciad’un seguit de…
Els euartròpodes primitius
Els trilobitomorfs trilobits Els fòssils de trilobits, com els que mostra la fotografia, són d’una gran importància per a la datació biostratigràfica dels terrenys paleozoics Xavier Palaus De totes les formes artropodianes del període paleozoic, els trilobits són les més importants Formen un grup integrat per més de 4000 espècies, fòssils exclusivament, que es reuneixen en aproximadament mig miler de gèneres Ací s’explicaran d’una manera general les seves característiques principals per a poder tractar del seu interès filogenètic en relació amb els artròpodes vivents Morfologia Els trilobits…
Pineda de Mar
Pineda de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, entre el torrent dels Frares, a ponent, que limita amb el nucli urbà de Calella, i el santuari de Gràcia, ja dins el terme de Santa Susanna.
Situació i presentació El turó de Montpalau assoleix 270 m, però el territori és més aviat pla i la majoria dels cims de la serra de Montnegre s’alcen dins els termes de Tordera N, Calella o Santa Susanna, llevat d’una petita franja entre Tordera i Calella, a llevant de Sant Cebrià de Vallalta el coll dels Tres Termes, 376 m l’alt de Llevant, 412 m, i el turó de la Punta de Garbí, 418 m En el límit amb Santa Susanna hi ha una muntanyeta on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Gràcia El litoral, com a tot aquest sector, forma part d’una extensa platja arenosa hi desemboquen,…
puntura
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir.
Santa Maria de Vilamòs
Art romànic
Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…
forca
Història del dret
Pal amb dues puntes i un travesser que hom ajustava al coll del reu al qual volia causar afront, el qual era passejat pel botxí o el saig pels carrers i les places de la població.
carda
Indústria tèxtil
Instrument primitiu, emprat per a pentinar a mà les floques de cotó i de llana, que consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro.
xixella

Xixella
Hornbeam Arts (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 33 cm, que és de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l’extrem de la cua.
És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans
mitena
Indumentària
Guant sense dits o amb els dits escapçats, per a resguardar del fred la mà sense impedir el tacte i el treball lliure dels dits; pot ésser de puntes, i llavors serveix únicament com a adornament.
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina