Resultats de la cerca

El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les Penelles, van…

Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…

Situació Torre de planta rectangular, situada a la part alta de la població, l’únic element conservat d’aquest castell que sembla que era envoltat d’un clos murat, avui dia desaparegut A Carreras El castell és situat a la part alta del poble de Glorieta Aquest poble fou construït damunt de la fondalada del torrent de Glorieta, a l’extrem nord del Pla d’en Candela Mapa 34-15390 Situació 31TCF503982 Per a anar a Glorieta cal agafar la carretera local T-222, que va de Sarral cap a Passanant, i aproximadament 1 km abans d’arribar-hi, surt a mà esquerra una pista asfaltada que mena directament a…

Situació i presentació El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, d’una extensió de 6,3 km 2 , és situat en la depressió penedesenca Limita a septentrió i a llevant amb Avinyonet del Penedès, a migdia i a ponent amb Olèrdola i al NW amb Vilafranca del Penedès i la Granada El terreny és pla en la seva major part i lleugerament accidentat a l’extrem del SE, on hi ha el puig del Pi del Barba 363 m, que serveix de fita amb el terme d’Avinyonet El terme és drenat per la riera de Sant Marçal, que s’uneix, passat el Sant Sepulcre, amb la riera de Ribes A part el poble de Sant Cugat Sesgarrigues, cap de…

A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els castells que tant el papa…

Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a senyora d’aquest castell El…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als serveis…

Espígol és avui dia una partida del terme de Tornabous, on es troba un poblat ibèric conegut com el Molí d’Espígol A l’indret hi hagué una parròquia i un nucli d’hàbitat durant l’edat mitjana, actualment desapareguts Es desconeix quin fou el titular de l’església El primer esment del lloc d’Espígol sembla que és de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’alou que tenia al comtat d’Urgell, a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i l’església d’Espígol es troba en l’…

El poble d’Aiguaviva és situat al NE de la serra del Montmell, a l’esquerra de la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu El lloc d’Aiguaviva s’esmenta des del segle X i, posteriorment, en algunes transaccions relatives al castell de Montmell, sempre com un honor que es concedia als qui tenien la comanda del castell de Montmell Foren senyors del terme durant els segles XVI i XVII els Aiguaviva El 1600 Joan d’Aiguaviva i Tamarit s’intitulava senyor del castell i quadra d’Aiguaviva, castell que fou malmès el 1648 per pertànyer a Francesc d’Aiguaviva, partidari…