El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà. Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII. El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el castell de Boldú tingués un sacerdot per als serveis divins. El 1324 Pere Saltor consta com a rector i notari de Boldú. El capellà de Boldú contribuí amb dotze sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391.
No resten vestigis de la primitiva església romànica de la població, que devia tenir el mateix emplaçament que l’actual, a la plaça del poble.