Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
lògica difusa
Matemàtiques
Tipus de lògica en què els valors de certesa i falsedat s’expressen en graus, i no de manera absoluta.
La lògica clàssica s’interpreta en la teoria dels conjunts cert indica la pertinença a un determinat conjunt fals, la no-pertinença La lògica difusa usa la teoria dels conjunt difusos, on la pertinença o no-pertinença és una qüestió de grau Per exemple, la pertinença al conjunt dels alts pot quedar molt clara en alguns casos, però més obscura o difusa en d’altres La lògica difusa s’usa bastant en l’anàlisi del llenguatge natural, en sistemes experts, i en general en tot tipus d’heurísticEls darrers temps s’han desenvolupat dispositius electrònics i productes comercials basats en aquest tipus…
Joan Verdanxa
Literatura catalana
Notari.
Vida i obra Autoritzat pel Consell de València 1459 a exercir per tot el regne la professió de notari, fou elegit conseller de la ciutat els anys 1469, 1472 i 1479 Sembla que mantenia relacions amistoses amb un important grup de poetes valencians, entre els quals destaquen les figures de Lluís Alcanyís, Francesc Barceló, Joan del Bosch o Rodrigo Díeç Amic de Joan Roís de Corella, participà al certamen marià celebrat a València el 1474 amb la composició Pont del gran cel del paraís escala , i prengué part en una Qüestió poètica conservada al↑ Jardinet d’Orats , de temàtica amorosa, que fou…
Nelson Goodman
Música
Filòsof nord-americà.
Seguidor de la tradició de la filosofia analítica, caracteritzada per la seva preocupació per l’estudi de la ciència, Goodman ocupà un lloc especial en aquesta branca del coneixement per fet d’haver analitzat el pensament de les arts Llenguatges de l’art 1974 és el llibre on abordà sistemàticament la qüestió sobre quina havia de ser la significació d’una obra d’art En aquest marc sorgiren valuoses apreciacions musicals, com ara una breu teoria de la partitura Per a Goodman una partitura és allò que defineix -però que no és- una obra, essent aquesta -l’obra- una "classe d’execucions" que no és…
Ness

Vista del castell d’Urquhart situat en una de les ribes del llac Ness (Escòcia)
© Vicenç Barbero
Llac
Llac del nord d’Escòcia, a la regió dels Highlands.
D’origen glacial, té 32 km de llargada, que contrasten amb l’estretor de la seva amplària una mitjana de 2 km Assoleix una profunditat màxima de 238 m i desguassa, per mitjà d’un riu emissari, a l’Inverness Firth Entorn d’aquest llac hom ha especulat sobre l’existència d’un o de diversos animals monstruosos d’època prehistòrica La llegenda és antiga i sembla que sant Columbà hi veié ja un monstre l’any 585 A partir del 1950 hom ha estudiat la qüestió científicament sense que els resultats avalin la llegenda en cap sentit Prop a la localitat de Drumnadrochit hi ha les restes del castell d’…
Pedro Sánchez dimiteix la secretaria general del PSOE
En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107 L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’expresident del Govern i exsecretari general del PSOE, Felipe González La…
Principi d’acord sobre el Brexit
La primera ministra britànica, Theresa May, anuncia un acord sobre el Brexit amb la Unió Europea i que té el suport del seu govern El document preveu tant una sortida consensuada com discrepant en els diversos temes en el termini previst que finalitza el 29 de març de 2019 Després de l’anunci, té lloc la dimissió en cadena de diversos ministres i alts càrrecs del seu govern, entre els quals el secretari per al Brexit El punt més contenciós afecta la qüestió de les duanes i la frontera amb Irlanda del Nord en cas de no acord, cosa que no satisfà un gran nombre de diputats conservadors i tampoc…
classe política
Política
Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s’hi.
Formulat per Gaetano Mosca, el concepte ha estat objecte d’un debat terminològic que comporta una qüestió de fons Els autors de la tradició elitista constaten l’existència en totes les societats polítiques d’una minoria de governants —la classe política o dirigent — que exerceix el poder Els marxistes, dins una teoria més àmplia del canvi polític, prefereixen el terme classe dominant , que deté els mitjans de producció D’altra banda, certs autors, com Raymond Aron, proposen el terme de categories dirigents o personal dirigent per denotar el fet que es tracta d’una pluralitat de categories…
Blanca de Castella
Història
Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de Sixena i després a…
Enric I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1100-1135).
Tercer fill de Guillem I, obtingué la corona després de la mort del seu germà Guillem II, ignorant, però, els drets del germà gran, el duc Robert II de Normandia, el qual intentà de recuperar per la força el poder a Anglaterra i preparà una invasió, però fou vençut a Tinchebrai 1106 i empresonat Normandia fou, així, incorporada a la corona Enric concedí una àmplia carta de llibertats, però reforçà alhora el poder de la monarquia S'afrontà amb l’Església per la qüestió de les investidures, que el portà a renyir amb l’arquebisbe de Canterbury, Anselm, amb el qual arribà més tard a un acord…
Universitat d’Alacant (UA)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior creada a Alacant el 1979.
Els antecedents immediats d’aquesta universitat es remunten a la creació, en el curs 1968-69, del Centro de Estudios Universitarios CEU Sobre l’estructura acadèmica i administrativa d’aquest collegi universitari es començaren a impartir els primers cicles d’estudis de filosofia i lletres i ciències, i, al cap de poc temps, es crearen sengles facultats dependents de la Universitat de València-Estudi General D’aquí que quan la llei 29/1979 de 30 d’octubre BOE, 31-10-1979 creà la Universitat d’Alacant, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina