Resultats de la cerca
Es mostren 4829 resultats
Dídac Mas
Filosofia
Filòsof.
Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i personatges…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
Josep Orient
Pintura
Pintor.
Fou pintor i veedor de la ciutat de València Féu retrats com el de Domènec Sarrió 1679, ajuntament de València i diverses obres religioses per a esglésies de València, Torreblanca i Borriana, entre altres llocs
Benet Josep Nebot i Pérez
Gramàtica
Gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques solucions…
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Ferran Bosch i Tortajada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, més conegut per Bosc.
Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves
Vicent Pitarch i Almela
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…
,
Josep Maria Ventura i Casas
Josep Maria Ventura i Casas
© Fototeca.cat
Música
Músic i compositor, conegut popularment amb el nom de Pep Ventura.
Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a la cobla de Figueres, i cap…
Adolf Piquer i Vidal
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, és professor a la universitat de Salamanca La seva investigació se centra en la literatura valenciana contemporània La narrativa valenciana dels setanta 1994 i Aproximació a la narrativa valenciana 1994, i, amb Àlex Martí, Catalana i criminal La novella detectivesca del segle XX 2006 Com a novellista ha publicat El viatger del crepuscle 2006, premi Ciutat de Sagunt 2005 També té obres en collaboració, com Xarxa teatre tradició, festa i teatralitat 1997 i El discurs prefabricat Estudis de fraseologia teòrica i aplicada 2000 En el…
rumb
Transports
Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla, anomenats, respectivament, rumb real, rumb magnètic i rumb aparent
.
El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina