Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
David Sanz Becerra
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, i fou campió d’Espanya cadet i juvenil en eslàlom Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món júnior 1994 i diverses edicions de la Copa del Món També participà en el Campionat del Món d’estil lliure 1999, 2000 Treballà com a monitor de piragüisme al Canoë-Kayak, al Parc Olímpic del Segre i al club Roc Roi
Jordi Oliva Izquierdo
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Atlètic Terrassa Hockey Club Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1981, 1983, 1985-89, cinc Copes del Rei 1984-88, set Lligues 1983-89 i una Copa d’Europa 1985 Amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988 És pare dels jugadors d’hoquei sobre herba Roc i Georgina Oliva
Vicent Sorribes i Gramatge
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or
Pau Simó
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Fou mestre de la seu de Tortosa des del 1692 i féu en part la capella de la Cinta En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó 1710, esdevingué mestre de la seu el seu fill Pau Simó II , que féu la porta dita de l’Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu Xambó, en tornar 1718, es reintegrà al seu càrrec
Ceret
Ceret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m).
Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…
Enviny
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra del barranc de Montardit.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació es destaca l’important casal d’Aiters Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087 Fou municipi fins l’any 1970 dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén , Olp , Pujalt , Montardit , Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny
Macrooperació dels Mossos contra el tràfic d’armes i drogues
600 mossos d’esquadra participen en una de les més grans operacions contra el tràfic de drogues i armes a l’àrea metropolitana de Barcelona La meitat dels efectius es concentren a Badalona, especialment al barri de Sant Roc, i la resta a Barcelona, Alella, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans L’objectiu és desarticular una banda que, a més del tràfic, es dedica a blanquejar-ne els diners obtinguts Es practiquen una quarantena de detencions
Bartolomeo Montagna
Pintura
Pintor italià.
Es formà a Venècia en el cercle dels Bellini, i s’establí vers el 1480 a Vicenza, on fundà una escola de pintura Autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1483 Museo Civico, Vicenza, d’un Sant Sebastià i sant Roc 1487 Galleria dell’Accademia Carrara, Bèrgam i de nombrosos retaules d’altar, el seu estil es caracteritzà per un sentiment religiós no exempt de naturalisme i per una accentuació del clarobscur
Peguera

El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
figura
Heràldica
Classe de càrrega o d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
Hom distingeix entre figures naturals éssers humans i llurs membres, animals de tota mena i llurs membres, vegetals, elements —terra, foc, aigua, aire— i astres, figures artificials , que se subdivideixen en figures pròpiament heràldiques barrera, carboncle, crancelí, roc, quinquefoli, etc i figures comunes , relatives a la guerra, la caça, la música, la navegació, l’arquitectura, les arts i els oficis, la indústria, el comerç, l’agricultura, etc i, finalment, les figures imaginàries o quimèriques o fantàstiques alció, amfípter, amfisbena, àngel, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina