Resultats de la cerca
Es mostren 2881 resultats
palla
Agronomia
Tija del blat, de l’ordi i d’altres gramínies, seca i separada del gra.
Cumbres Mayores
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat al N de la província, al límit amb Badajoz, drenat pel Múrtigas i per diversos afluents d’aquest.
El terme és força accidentat pels contraforts septentrionals de la serra d’Aracena Economia agrícola secà i ramadera oví i porcí
carbonització
Química
Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
Hom l’efectua per destillació seca o per combustió incompleta o, en alguns casos, per l’atac de reactius químics deshidratants
Antoni González Carrillo
Pesca esportiva
Pescador de la modalitat de mar-costa.
Amb la Penya de Pescadors Esportius de Vila-Seca obtingué la medalla d’or als Campionats d’Espanya de clubs 2008
Pinos Puente
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia.
Agricultura de regadiu i secà oli i cereals i indústries de transformació dels productes primaris Té un pont àrab del segle IX
Diniu
Ciutat
Nom d’una hipotètica ciutat ibèrica que hom suposava corresponent a l’actual Dénia (Marina Alta).
Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta al s XIX
manicord
Música
Instrument cordòfon de teclat.
Aparegué a França al s XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi
Nicolás Sendra Albadalejo
Pesca esportiva
Pescador esportiu.
Es proclamà campió d’Espanya de clubs en la modalitat mar-costa amb la Societat de Pesca Esportiva de Vila-seca 2008
Sallent de Xàtiva
Sallent de Xàtiva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, estès a banda i banda del riu de Sallent
, a la vall baixa, i accidentat a l’W, pels vessants orientals del Montot (417 m) i, a l’E, pel tossal Negre (253 m) i el Montolivet (222 m), al límit amb la Costera.
La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu Antiga alqueria…
Benimodo
Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…