Resultats de la cerca

Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara

L’estratotip és a Semur-en-Auxois Borgonya

L’estratotip és a Serravallo Piemont, Itàlia

Estudià ciències polítiques i belles arts a Brusselles i a Bonn 1836-38 Es casà 1840 amb la seva cosina, la reina Victòria Tingué una notable influència en els afers polítics, malgrat haver estat acusat 1854 de sentir simpaties envers Rússia i, sobretot, envers Alemanya

El 1696 era oïdor militar de la generalitat de Catalunya, i el 1697 lluità contra la invasió francesa del duc de Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Durant la guerra de Successió es passà al bàndol de Felip V i hagué de fugir de Barcelona 1705 S'incorporà a l’exèrcit del duc de Berwick 1713 durant el setge de Barcelona en caure la ciutat li foren confiats càrrecs administratius El 1718 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té…

Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda

Guanyà la Vuelta a Múrcia i fou segon en la Cursa del Llobregat 1984 Posteriorment esdevingué professional, sempre amb l’equip Kelme 1985-90 Fou segon en el Campionat d’Espanya 1986 i aquest mateix any s’estrenà a la Vuelta, que corregué dos anys més 1989, 1990 El 1988 debutà en el Tour de França i fou segon en el Trofeu de l’Hospitalet L’any 1991 guanyà les voltes a Cartagena i a la Ribera

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m