Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
nanomètric | nanomètrica
Tecnologia
Dit de la tècnica que permet d’estudiar i de manipular sistemes les dimensions dels quals són de l’ordre de 10-9 m.
En un sentit ampli, és una tècnica que serveix per a detectar i regular processos quimicofísics amb una precisió de l’ordre del nanòmetre, com ara la deposició de capes de gruix molecular d’una substància En un sentit estricte, fa possible de detectar i de manipular components nanomètrics una molècula, un grup de milers d’àtoms, com és el cas de la microscòpia d’escombratge d’efecte túnel STM o la microscòpia de forces atòmiques AFM, que aquests darrers anys han trobat aplicació en la microelectrònica
àcid pirúvic
Bioquímica
El més simple dels α-cetoàcids.
És un sòlid d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 13,5°C i bull, amb descomposició parcial, a 165°C És soluble en aigua, alcohol i èter en totes proporcions S’obté per destillació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi Presenta les propietats típiques de les cetones i dels àcids carboxílics L’àcid pirúvic és una substància de gran interès biològic, i és producte intermedi en el metabolisme dels glúcids i de les proteïnes
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
cantàrida
Entomologia
Insecte coleòpter de la família dels melòidids, d’uns 2 cm de llargada, de color verd brillant, cos allargat, antenes de longitud mitjana i èlitres que recobreixen tot l’abdomen.
Els mascles són més petits que les femelles i tenen les antenes més llargues Són insectes fitòfags s’alimenten principalment de fulles de freixes i polls Llur presència es manifesta per la forta pudor deguda a una substància vesicatòria que contenen, anomenada cantaridina Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc La tintura de cantàrida , preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant i revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement del cabell i també com a afrodisíac
Carl Auer von Welsbach
Química
Químic austríac.
Investigà les terres rares, i reeixí a descompondre el didimi, aïllat per Mosander i fins llavors considerat com un element, en els seus components neodimi i praseodimi El 1907, al mateix temps que el químic francès Urbain, demostrà que la substància fins aleshores anomenada iterbi era una mescla de luteci i d’iterbi El 1895 ideà, per a l’enllumenat de gas, la camiseta d’òxid de tori que porta el seu nom, i introduí el filament d’osmi i de tungstè en les bombetes
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’…
Tu Youyou

Tu Youyou
© The Lasker Foundation
Biologia
Farmacòloga xinesa.
Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell i…
àcid nitrobenzoic
Química
Derivat nitrat de l’àcid benzoic.
Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina