Resultats de la cerca
Es mostren 1037 resultats
Osseja
Osseja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…
Pipí II d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània, fill i hereu de Pipí I d’Aquitània.
Fou proclamat rei per alguns senyors aquitans en oposició a Carles el Calb, el qual el seu pare volia afavorir Estigué al costat del seu oncle Lotari, contra els altres dos oncles Lluís i Carles, a la batalla de Fontenoy 841, però Lotari l’abandonà quan els tres germans es posaren d’acord a Verdun 843 Poc després, Pipí, ajudat per Bernat de Septimània, es defensà a Tolosa contra els atacs de Carles el Calb fins a obligar-lo a retirar-se, tot i que Bernat havia caigut presoner i havia estat executat 844 El 845, pel tractat de Saint-Benoît-sur-Loire, Carles cedí a Pipí tot Aquitània llevat del…
Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz
Medicina
Centre d’investigació mèdica inaugurat a Barcelona l’octubre de 2010.
És dedicat a la recerca avançada sobre el diagnòstic i el tractatment d’un ampli ventall de malalties i transtorns de la salut, entre els quals del sistema metabòlic fetge, aparell digestiu, nutrició, oncologia i immunologia, malalties neurològiques, malalties relacionades amb la pobresa i el desenvolupament de tecnologies de diagnòstic i terapèutiques Absorbeix part dels serveis de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS, vinculat a l’ Hospital Clínic , a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques…
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…
,
Castell de la Torre (Sort)
Art romànic
La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a reconèixer el…
Castell de Caregue (Rialb)
Art romànic
Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del…
Sant Martí d’Urús (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252…
Kitflus
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…
Xavier Valls i Subirà

Xavier Valls i Subirà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina