Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz. Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’Uruz. Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris.
El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci (la Guàrdia de Montserrat), els quals afrontaven amb el terme de Pierola.
L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el qual el testador deixà deu sous a Sant Martí de Uruz. L’església passà a dependre del monestir de Santa Maria de Montserrat quan l’any 1253 Saurina, filla de Pere Perellada, i el seu marit Ramon Babot vengueren al prior Bertran de Santa Maria de Montserrat la quadra de Uruz amb l’església de Sant Martí, situada en el castell de Pierola, pel preu de 5 000 sous. Aquesta quadra era formada pels masos Alvir, Fosalva, Plataver, Urús, Barro, Mas Olibers, Gasuls i Baldric.
L’any 1374 l’església es traslladà de Sant Cristòfol de Canyelles a un nou emplaçament, prop de la font de les Fàbregues; com que la nova església es deixà a Sant Cristòfol i a Sant Martí, és probable que l’església de Sant Martí d’Urús fos unida a la nova, ja que no se’n tenen més notícies.
L’antiga església devia estar situada al costat de les Urús-Jussà, ja que l’any 1428, quan aquest mas fou venut, es feu constar que abans s’anomenava mas Sant Martí. Avui dia no es coneix on s’alçava exactament aquesta església ni l’antic mas Urús-Jussà.