Resultats de la cerca

Els blènnids no tenen escates, o les tenen molt petites, i llur pell és mucosa Les aletes dorsal i anal solen ésser llargues i àmplies, com les pectorals, que són utilitzades sovint com a puntals, de manera que amb la cua formen un trespeus que empren sovint per a estintolar-se, en posicions típiques de parada i d’atenció l’aleta caudal és arrodonida, i les aletes pelvianes tenen una posició jugular El cap és gros, i presenta sovint tentacles o banyes, formades per expansions dèrmiques tenen dents petites i potents, adaptades a la condició…

D’entre els planetes, només Venus i Urà no tenen moviment directe, ans el tenen retrògrad

Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida

Hi ha llengües que tenen un camp accentual fix, com és ara l’hongarès, on l’accent apareix sempre a la primera síllaba, o el francès, a l’última d’altres el tenen subjecte a lleis específiques, com és ara el grec o el llatí, l’accent de les quals depèn de la quantitat de les vocals que ocupen les últimes posicions estructurals d’altres, com és ara el català, el tenen lliure, atès que la posició de l’accent no és subjecta a cap llei interna d’ordre fonològic

Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes

Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

Generalment la retorsió és de sentit invers a la torsió dels caps