Resultats de la cerca
Es mostren 6139 resultats
argelagar
Botànica
Lloc poblat d’argelagues.
Els argelagars, freqüents a les terres mediterrànies calcàries, se solen originar quan la pastura és molt intensa
marginal
Economia
En competència perfecta, dit de la unitat de producció en què el cost i el preu de venda dels productes són iguals, és a dir, en què no hi ha beneficis.
Hom parla, així, de terres o d’empreses marginals, les quals representen la darrera unitat productiva en activitat
Es polititza el malestar social existent entre els camperols
Marcellí Domingo polititza el malestar social existent entre els camperols de Tivissa i de les terres de l’Ebre
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
sàvic | sàvica
Geologia
Dit antigament de la fase de plegament neoalpí (cicle alpí) que s’esdevingué entre el Catià (Oligocè) i l’Aquitanià (base del Miocè), fa uns 22,5 milions d’anys.
Alguns la situen sota el Burdigalià Fase de primer ordre a les terres catalanes, afectà totes les serralades alpines
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any
El món del treball
Fotografia de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana” 2011 / Museu de la Vida Rural
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els…