Resultats de la cerca

El 1939 es traslladà als EUA Establí una relació entre el pensament psicoanalista i el marxisme Dialektyscher Materialismus und Psychoanalyse , 1934 En la seva teoria del caràcter Charakteranalyse , 1933 destacà la funció repressiva de la societat, que obté l’ordre autoritari gràcies a l’opressió sexual A partir dels anys seixanta, el seu pensament marcà la “nova esquerra” Escriví encara Die Funktion des Orgasmus 1927, Die Massenpsychologie des Faschismus 1933, Die sexuelle Revolution 1936-45

El 1928 la seva família es traslladà a Barcelona Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica i on el 1945 obtingué una plaça de professora El 1951 fundà el propi taller Dugué a terme nombroses exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

El 1924 es traslladà a París L’any 1926 pertanyia al grup Abstraction-Création i feia una pintura entre surrealista i cubista, però que anunciava ja l’expressionisme abstracte El seu primer quadre totalment abstracte data del 1944 És un dels més grans representants de l’art gestual La seva pintura, molt arquitectònica, és construïda a base de grans signes negres i dens cromatisme rebutja la simetria i l’ordre dins la superfície

Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939

El 1941 es traslladà als EUA Combatent en la Segona Guerra Mundial, utilitzà aquesta experiència dramàtica per a fer l’àlbum de dibuixos All in Line , que li donà la fama Collaborador assidu de moltes revistes, entre les quals Vogue , Harper's Bazaar , Flair i, especialment, The New Yorker , els seus dibuixos, entre cruels i fantàstics, l’aproximen al surrealisme Renovà la caricatura tradicional i influí en tota una generació de dibuixants

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència