Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
Ars
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat sota el ras de Conques, i a l’esquerra del barranc d’Ars.
La caseria, esglaonada, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’una nau de planta lleugerament irregular que es cobreix amb encavallades de fusta d’estructura triangular El campanar, rodó, és un bell exemplar del romànic llombard, amb finestres geminades i arcuacions a la part superior En procedeix una naveta d’orfebreria ornamentada amb caboixons, calats en relleu i esmalts, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que data segurament del segle XIII Hom celebra les festivitats de Sant Isidre, el 15 de maig, i de Sant Martí, l’11 de novembre Sobre…
tireta
Cordó o tira capçada amb llauna o altre material resistent usada per a cenyir el gipó o altres peces de vestit.
quirat
Física
Unitat de pes emprada en joieria, equivalent a 0,200 g, usada especialment en el comerç de diamants i pedres precioses.
És dividit en quatre grans i aquests en quatre quarts Hom el divideix també en 100 punts
-leg | -loga
Forma sufixada del mot grec λόγος, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’, usada per a formar mots que signifiquen ‘especialista en’.
cavallet
Fusta muntada sobre quatre peus formant esquena d’ase, usada per a tenir-hi selles, posar-hi troques a assecar, etc.
byte
Electrònica i informàtica
Unitat d’informació igual a 6, 8, 16 o 32 bits, usada per especificar la capacitat de memòria d’un ordinador.
Usualment s’utilitza un múltiple, el kylobite abreujadament Kbyte , KB , o K , que equival a 2 1 0 =1 024 bytes, o el megabyte abreujadament Mbyte o MB , que equival a 10 3 kilobytes El terme és l’acrònim de binary term
marinera
Indumentària
Peça de vestir, molt semblant a la dels mariners, usada generalment pels nens i per les nenes i també en indumentària femenina.
plural majestàtic
Gramàtica
Forma fictícia de plural amb valor de singular usada per altes jerarquies civils o eclesiàstiques per magnificar la persona que l’empra.
any llum
Astronomia
Unitat usada en astronomia amb finalitats de vulgarització i que equival a la longitud que ha recorregut la llum en un any.
El seu valor és de 9,46×10 1 5 m equivalent a 63 240 unitats astronòmiques o bé 0,306 parsecs Malgrat l’ús habitual que se'n fa, cal usar, al seu lloc, unitats astronòmiques u a astronòmic o parsecs
lliura romana
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.
Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a la lliura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina