Resultats de la cerca

La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires persistents “de…

Amb una altitud mitjana de 1 500 a 1 800 m, el Doonerak, a les Endicott Mountains, és el cim més alt 3 050 m La regió és drenada pels rius Ikpikpuk, Colville, Porcupine, Kayukuk, Kobuk i Noatak, entre altres El clima és subpolar, i la vegetació, de tundra, bé que a les terres baixes del vessant meridional apareix el bosc L’economia de la regió és bàsicament minera i pesquera, i la població és formada sobretot per esquimals i indis Conegudes antigament per Endicott Mountains , reberen el nom actual del geòleg americà Alfred Hulse Brooks Ann Arbor, Michigan 1871 — Alaska 1924, que les explorà…

El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’alguns…

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…

Participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…

Originari d’una família de propietaris rurals d’Hostalric, metges de la vila durant diverses generacions Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona Publicà, entre altres obres, Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca 1945, Historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña 1952, Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada 1955 i Bolets de les rodalies d’Igualada 1970 Deixà, inacabada, una gran obra sobre els bolets de Catalunya, i inicià també una història d’…

El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes…

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN augmentà dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació ZEC i de zones d’especial protecció per a les aus ZEPA corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80000 ha d’espai marí El departament de medi ambient és el rresponsable de la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la…

Les ruïnes d’aquesta església, cobertes per la vegetació, són al nord-oest de Palairac, al sud del serrat de la Glèisa A prop, una antiga cleda anomenada Sant Ciscle ha perpetuat l’hagiotopònim de l’església abandonada No es coneixen esments textuals medievals d’aquesta església Al segle XVI, però, apareix citada com a capella capella Sanctorum Assiscli et Victorie i sota la dependència de l’abadia de Santa Maria de la Grassa El mapa realitzat per C F Cassini al segle XVIII senyala a l’indret una església en ruïnes amb el nom de Sant Assiscle, que després ha evolucionat cap a…