Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts Els trets…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810 i Stefano…

Pertanyia a una important nissaga de cantants -el seu pare era el tenor Domenico Ronconi, que havia actuat al teatre de la Scala i havia estat també un conegut mestre de cant- Rebé els ensenyaments del seu pare, igual que els seus germans, els barítons Sebastiano i Giorgio Ronconi, el qual havia d’esdevenir el més famós de la família cantà en l’estrena d’algunes de les òperes de G Donizetti i G Verdi Felice no es dedicà, però, a l’òpera, sinó que fou principalment professor de cant, activitat en què assolí un notable prestigi

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre d’…

Es formà com a pianista al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà L’any 1920 inicià els estudis de clavicèmbal amb Wanda Landowska a París Durant molt anys collaborà amb aquesta intèrpret en concerts per a dos instruments de tecla L’any 1941 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols A partir del 1947 participà regularment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Publicà edicions d’obres de Benedetto Marcello, Giovanni Battista Grazioli i Alessandro Scarlatti Els anys 1948 i 1966 fou distingit amb el Grand Prix du Disque

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme